Així consta en la sentència, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què el tribunal condemna l'home -jutjat per un jurat popular- per un delicte continuat d'infidelitat en la custòdia de documents i per un delicte lleu de furt. Al costat de la pena de presó, haurà de pagar una multa de 4.800 euros i queda inhabilitat per a ser policia per temps de quatre anys i mig.

Els fets es remunten a febrer de 2014, quan el condemnat desenvolupava les seues funcions com a patruller en la Comissaria de Policia Nacional de Gandia.

Enguany, les actes d'intervenció de substàncies estupefaents que confeccionaven els agents en cada torn, juntament amb la corresponent substància confiscada, es dipositaven a la Sala 091, en una bústia tancada amb clau, i quan este s'omplia, reculaven en una caixa oberta fins a ser recollides pels funcionaris, que eren els únics encarregats de la tramitació de l'expedient.

A la Sala 091 sol podien accedir persones autoritzades, entre les quals hi havia el condemnat. Un jurat popular ha considerat provat que l'home va robar drogues dues vegades. En una primera ocasió l'agent es va quedar amb una quantitat de droga sense determinar, després de destruir l'acta d'intervenció.

En la segona ocasió, el condemnat es va quedar amb l'acta i la droga intervinguda i dipositades a la caixa del 091, corresponent a una confiscació policial. En este cas, l'agent va llançar l'acta d'intervenció a una paperera i va guardar la droga, 0,209 grams de marihuana, en la seua taquilla de Comissaria.

PROVA DE CÀRREC "VÀLIDA"

El jurat ha considerat culpable l'home d'acord amb les declaracions que ell mateix va efectuar en el juí, a la dels testimonis i a la prova documental, en particular el visionat dels DVD en els que constaven les gravacions de la càmera de seguretat.

Tota esta prova, segons l'Audiència, en haver-se produït amb totes les garanties d'oralitat, publicitat, immediació, contradicció i igualtat de parts, constituïx prova de càrrec vàlida i eficaç per a desvirtuar el dret constitucional a la presumpció d'innocència.

D'igual manera, assenyala que la motivació recollida en el veredicte del jurat sobre l'autoria del condemnat ha de ser íntegrament assumida en esta resolució "ja que no és sinó el resultat racional i lògic que conduïxen les proves practicades en el judici oral, sense que s'aprecie arbitrarietat, cap incongruència ni omissions rellevants que permeten inferir l'existència de dubtes raonables".