Així consta en una interlocutòria, a la qual ha pogut accedir Europa Press, en què el jutge estima el recurs de reforma formulat per la defensa de l'empresari investigat José Adolfo Vedri contra la providència del jutjat en la qual s'admetia la personació de Rosa Pérez com a acusació popular en esta peça, la E. Esta decisió recula ara sense efecte.

Esta nova resolució judicial, amb data 5 d'octubre, es produïx una setmana després que la secció quarta de l'Audiència Provincial de València decidira traure Rosa Pérez la consideració d'acusació popular en la peça dels 'zombis' -en què s'investiga la contractació de persones que no haurien anat a treballar i el pagament d'indemnitzacions irregulars en el si de l'empresa pública Imelsa- per si de cas resultava investigada en este procés en un futur. Entenia el tribunal que esta situació, trobar-se com a acusador i acusat, podia ser un "excés".

El jutge recorda en la seua interlocutòria el que va manifestar l'Audiència, quan va assenyalar que mentre Rosa Pérez resultara investigada en la causa principal -va declarar davant de la UCO en esta condició-, constituïa un "excés" la seua personació en les peces separades que dimanaven de la principal.

Este criteri de l'Audiència és contrari al qual manté l'instructor del procediment, qui es fonamentava en l'autonomia i substantivitat processal de les diferents peces, com la pròpia Pérez com a acusadora recordava en el seu últim escrit.

Però el jutge indica que són raons de "jerarquia funcional" les que han de portar a acceptar el superior criteri de l'Audiència en el relatiu a esta qüestió.

Sobre esta qüestió, afegix: "El raonament expressat pel tribunal en la peça B és plenament vàlid en el concernent a esta peça", i per esta raó estima el recurs de reforma formulat per la defensa de Vedri, de manera que deixa sense efecte la personació com a acusadora popular de Rosa Pérez.

DE MANERA DIFERENT

Rosa Pérez advertia en el seu escrit, consultat per Europa Press, que els dos recursos presentats -el de la peça B i el de la peça E- no tenien per què resoldre's de manera idèntica perquè no eren ni el mateix procediment ni tenien idèntics investigats -tot i que alguns coincidien-, ni investigaven els mateixos fets.

Pérez entenia que el seu raonament coincidia, a més, amb el plantejat per la Fiscalia i pel jutge en una interlocutòria emesa sobre la peça separada B en què s'argumentava que esta part, conforme al criteri que manté el Tribunal Suprem, té un recorregut autònom de la resta que poden obrir-se dins de la causa, per la qual cosa els fets i les persones allà investigades tenen plena autonomia respecte de les altres o de la causa de la qual dimana.

Tot i això, el jutge, finalment, després de la resolució emesa per l'Audiència de València, decidix desestimar este recurs formulat per la diputada.