Comunitat Valenciana

Actors i ballarins valencians registren un atur del 58%, deu punts més que la mitjana estatal, segons Aisge

  • VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
Ballet de la Generalitat Valenciana
Ballet de la Generalitat Valenciana
FLICKR CULTURARTS
Ballet de la Generalitat Valenciana

El 58% dels artistes valencians no aconseguix feina en la seua professió, un índex d'atur que supera en deu punts la taxa registrada en el còmput estatal. A més, si es tenen en compte sol els ingressos obtinguts per l'exercici de la professió artística, resulta que el 70% se situa per baix de la línia de la pobresa, un percentatge que ascendix fins a un "terrible" 88% en el sector audiovisual arrossegat especialment pel tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Estes són algunes de les dades que es desprenen de l''Informe sociolaboral sobre el col·lectiu d'actors i ballarins a Espanya', un treball sociològic de més de 400 pàgines que la Fundació AISGE del qual hui s'ha presentat l'estudi específic de l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Esta radiografia del sector s'ha donat conèixer en una roda de premsa en la qual han participat la coordinadora tècnica de Fundació Aisge, Regina Enguídanos-Coronel, i Iván Arpa, responsable del Departament assistencial de Fundació Aisge i coautor de l'informe.

D'acord amb esta anàlisi, el 58% dels artistes valencians està en atur professional, deu punts per damunt de la mitjana nacional. La situació és molt diferent per disciplines i adquirix "tints molt negres" en el cas de l'audiovisual, entre els quals la taxa d'atur s'eleva al 75%. La desocupació professional és del 56% entre els actors de teatre i es reduïx en el cas dels ballarins (29%) i els dobladors (27%).

Esta incertesa laboral propicia que els professionals dels escenaris valencians es busquen ocupacions complementàries per a arribar a final de mes. De fet, el 44% de les persones enquestades recorre a altres llocs de treball. Una quarta part d'este grup aconseguix tasques vinculades a la seua professió, des dels ensenyaments artístiques a la producció d'espectacles o projectes audiovisuals, però la majoria -gairebé les tres quartes parts- exercix com a comercial, hoste i en l'hostaleria, sobretot.

L'atur en sentit estricte (és a dir, comptant estos altres llocs de treball alternatius o de subsistència més enllà de la creació artística) es queda al 29% en el cas dels artistes audiovisuals i teatrals, respecte del 20% dels dobladors i un 14% entre els ballarins.

L'informe revela alhora que el 65% dels aturats del sector no percep cap tipus de prestació i que el 13% dels enquestats treballa habitualment sense contracte, 'en negre', un índex que és encara més elevat en el cas dels actors i actrius de teatre a l'arribar al 17%.

Comptabilitzant únicament els ingressos obtinguts per l'exercici de la professió artística, el 70% dels artistes se situen per baix de la línia de la pobresa, respecte del 58% de Catalunya i el 68% a Madrid. Este percentatge engloba als quals no van obtindre cap ingrés en absolut o als quals, havent aconseguit treballar "en el que és seu", no van superar els 6.000 euros anuals (500 euros al mes de mitjana). El percentatge d'artistes per baix de la línia de la pobresa ascendix fins a un terrible 88% en el sector audiovisual.

A més d'este 70% esmentat, un altre 17% del total d'artistes se situen en la franja de la situació precària, amb ingressos mitjans entre 500 i 1.000 euros al mes. Els qui superen la condició de mileuristes són el 13% restant.

Si es pren en consideració el total dels ingressos (els propis de la professió artística i aquells obtinguts mitjançant altres llocs de treball), s'emmarquen en la categoria de pobres al 41% dels artistes enquestats i en precari a un altre 32%. És a dir, sol el 27% dels intèrprets valencians gaudixen d'una posició "desfogada", entenent això com un mínim de 1.200 euros d'ingressos totals al mes.

A l'aspecte positiu, pel que fa a l'anàlisi en funció del gènere, les dones valencianes surten desafavorides -cobren menys i treballen més que ells- però el greuge comparatiu és menor que en altres territoris: hi ha un 59% d'atur entre les quals hi ha i un 56% entre els quals hi ha, una bretxa inferior a la mitjana estatal, que és de sis punts. També com a dada encoratjadora, la Comunitat acredita, com a mínim, la millor dada de talent precoç, ja que el 41% aconseguix el seu primer treball abans dels 18 anys.

Iván Arpa ha asseverat que, tal com reflectixen els estudis realitzats per Fundació Aisge en els últims 12 anys, hi ha hagut una caiguda en picat de la feina des de 2014. "Sempre ha estat mala -ha apuntat- però els últims anys és encara pitjor".

"FALTA DE POLÍTIQUES CULTURALS ACTIVES"

A la roda de premsa ha assistit el president del sindicat d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), Ximo Solano, qui ha emfatitzat que darrere d'estes xifres hi ha "una falta de polítiques culturals actives" i una visió "idíl·lica" del treball artístic que impedix vore'l com un sector industrial capaç d'impulsar l'economia.

"Hi ha un vel lloc en la classe dirigent", ha dit Solano, que ha postil·lat que parla de tots els partits polítics. "Venim d'una pila de reunions però, o nosaltres no som capaços de fer-ho arribar o existix un problema genètic de saber escoltar", ha sentenciat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento