Així s'ha posat de relleu a la presentació de la selecció, que titulada 'La Traca. La transgressió com a norma', en què han participat el vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antonio Ariño, i els comissaris del projecte, Antonio Laguna i Francesc Andreu Martínez.

L'exposició, que recull la col·lecció més àmplia fins ara d'exemplars de 'La Traca', amb més de 200, recorre la trajectòria del setmanari, que va vore la llum entre finals del segle XIX i el final de la II República, i alhora treu a la llum una extensa documentació que no s'ha mostrat públicament. D'esta manera, portades i números complets de la revista, exemplars tots de gran valor que van poder salvar-se, ja que en la seua majoria han estat destruïts durant el règim franquista, es poden contemplar en l'exposició, que estarà oberta al públic fins al pròxim 15 de gener a la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau.

Els fons han estat recopilats gràcies a l'aportació procedixen del col·leccionista i erudit Rafael Solaz, d'arxius com el militar, ja que les vinyetes i revistes han estat utilitzades com a prova en consell de guerra, i l'ajuda de les Hemeroteques Municipals de València i Madrid i de la Biblioteca Valenciana. Esta mostra va a permetre, a més, que esta última entitat dispose digitalitzada de la major col·lecció de números de la publicació.

El passeig per l'aventura de 'La Traca', no sol reconstruïx "un moment gloriós de la intel·ligència valenciana", sinó que subratlla la vitalitat de la cultura popular i reivindica la figura del seu editor, Vicente Miguel Carceller (1890-1940), qui "en qualsevol ciutat normal tindria un parell de monuments" però "a qui no coneix ni la seua mare a València", ha exclamat Martínez.

Carceller va editar 'La Traca' des de 1909 sent el creador d'un imperi editorial, en aconseguir que les seues publicacions -més d'una desena-, foren les més llegides d'Espanya, sent el primer editor que va aconseguir superar el mig milió d'exemplars amb 'La Traca' en 1931, quan va passar d'editar-se en valencià al castellà i distribuir-se en tot el territori nacional. Un total de 50 famílies entre impressors, redactors, gravadors, dibuixants, personal administratiu i altres treballaven per a les publicacions de Carceller.

CARCELLER, AFUSELLAT

Però que la revista valenciana fora gairebé l'única publicació a caricaturitzar la figura de Franco ha tingut conseqüències: Carceller ha estat afusellat el juny de 1940 en els murs del cementiri de Paterna i la seua obra ha estat destruïda. Esta exposició pretén donar a conèixer la història del setmanari i del seu artífex, per al que Antonio Laguna ha demandat reconeixement a les institucions posant el seu nom, per exemple, a alguna via pública.

En este punt, els especialistes han asseverat que la història de 'La Traca' ha estat de la "lluita contra el poder" per la seua barreja explosiva de crítica política, social, anticlericalisme i erotisme. "Ha estat el riure afusellada en els murs del cementeri de Paterna; nostre Charlie Hebdo", ha comentat en Martínez referint-se a l'actual revista satírica francesa, amb l'"agreujant", tot i això, que als dibuixants de la publicació franceses els van assassinar terroristes i en el cas de 'La Traca' ha estat "l'Estat el que va programar el desastre per a deixar ben clar fins on anava a arribar la censura".

L'exposició està estructurada en 10 seccions, en els que s'analitza, entre d'altres qüestions, el paper de 'La Traca' en el periodisme, la figura de Carceller o les senyes d'esta publicació, símbol de la República, l'anticlericalisme i el component sexual, que van marcar la cultura alternativa de l'època.

Els comissaris han incidit també en la relació de 'La Traca' amb un moviment polític progressista que va voler acostar-se a les classes populars a través de l'humor i la llengua. De fet, la revista ha estat l'hereva d'una premsa satírica que va nàixer a principis del segle XIX, un periodisme que va viure la seua primera edat d'or entre 1868 i 1874.

Per la seua banda, el vicerector Antonio Ariño ha destacat que amb esta mostra la Universitat de València ret homenatge no sol a 'La Traca', sinó també al conjunt de la cultura popular satírica valenciana. Alhora, ha destacat el missatge homogeni de la publicació que arribava a tota la societat, a diferència d'internet que propicia una forma diferent de circular la informació.