Els arqueòlegs que treballen en els abrics dels Castellets de Tavernes de la Valldigna (València) han descobert les primeres figures humanes del Neolític en esta zona. Es tracta de pintures rupestres esquemàtiques datades fa 8.000 anys, que s'han conservat en este jaciment ubicat a la muntanya dels Creus. És l'únic jaciment amb art rupestre del Neolític que es coneix entre la desembocadura del riu Serpis i el Xúquer.

La troballa ha estat presentada en una roda de premsa a la qual han assistit l'alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona, el regidor de Turisme, Josep Llàcer, i l'arqueòloga Virgínia Barciela.

El descobriment és significatiu per ser el primer en el qual es documenten pintures rupestres d'este tipus al municipi i en tot el vall, que concentra una gran quantitat d'elements patrimonials, com la cova del Bolomor i el monestir de Santa Maria de la Valldigna, ha asseverat Virgínia Barciela.

En este context de riquesa patrimonial es troben les pintures rupestres que són del Neolític, datades fa 8.000 anys, quan van arribar les primeres poblacions de llauradors i ramaders a la zona de l'est peninsular.

El conjunt "modest" de pintures que s'ha descobert presenta una sèrie de gravats prehistòrics esquemàtics, d'uns 10 centímetres, amb característiques que apunten que són figures humanes que es resolen amb pocs traços.

"És quasi un miracle que s'hagen conservat. Troballes com esta ens servixen per a reivindicar els treballs de camp. En esta era de la tecnologia no podem oblidar l'origen del nostre treball, que radica en estes prospeccions, ja que ens permeten troballes d'este tipus i continuar la investigació", ha recalcat Barciela.

En una de les figures s'aprecia una ratlla vertical, que seria el cos i el cap, i una altra de transversal que faria de braços, el que s'anomena antropomorf cruciforme.

En una altra de les figures es conserva pitjor la zona del tronc, però té molt bé les cames, i un tercer traç que seria el fal·lus, de manera que se sap que es tracta d'una figura masculina, molt típica en este art. A més de les figures principals, s'han trobat altres que encara no han pogut identificar.

"Espere que amb esta troballa la Valldigna passe a ser un altre cop un símbol per a conèixer esta història antiga, i és possible aconseguir este objectiu si creiem, no només els professionals, sinó també ajuntaments com aquest, que ha apostat per la investigació, la cultura i el coneixement", ha subratllat l'especialista.

Per la seua banda, Jordi Juan ha assenyalat que la Valldigna és "un territori especial, que té alguna cosa que ha fet que històricament diferents pobladors hagen estat ací en algun moment".

"Hem d'estar molt orgullosos de la Valldigna i de Tavernes. La Valldigna és un corredor natural importantíssim que comunica el litoral valencià amb l'interior del país i això es reflectix en tot el que ha anat trobant-se. L'Ajuntament continuarà potenciant i donant valor a este ric patrimoni que tenim i que donarem a conèixer", ha garantit el primer edil.

Un dels compromisos "més importants" del consistori és recuperar els espais naturals i el patrimoni cultural per convertir-los en un atractiu turístic, com el projecte de la Ruta dels Sentits, el Molí del Pla o l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola, ha comentat Josep Llàcer en la seua intervenció.

El secretari autonòmic, Albert Girona, ha felicitat a tots pel descobriment i ha reivindicat la Valldigna com un "lloc privilegiat per viure". A més, ha remarcat que "ara ens correspon conservar, mantindre i, si pot ser restaurar, posar en valor este patrimoni tan important, i que les generacions puguen gaudir-ho. Esta obligació la tenim els ajuntaments i també la Generalitat, des de continuarem treballant".

El jaciment és el 220 de la província de València i servirà per a completar el mapa de l'art esquemàtic del Neolític.