L'estudi és el fruit de la col·laboració entre membres del grup d'Entomologia (Joaquín Baixeras), Genètica Evolutiva (Amparo Latorre), i Biotecnologia (Cristina Vilanova i Manuel Porcar) de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

El treball permet conèixer per què estos insectes poden alimentar-se de plantes que, en general, queden tòxiques per a la seua espècie, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

A més, segons Cristina Vilanova, una de les autores de l'estudi, les espècies bacterianes aïllades "podrien utilitzar-se per a l'eliminació o la transformació controlada de compostos tòxics com el làtex i alcaloides (substàncies orgàniques presents a la natura que constituïxen els principis actius de moltes drogues i tòxics vegetals comuns)".

Les papallones dels tipus 'Hyles euphorbiae' i 'Britys crini' s'alimenten de plantes com el lliri de mar (ric en alcaloides) i de eufòrbies (riques en làtex), respectivament i són els insectes on s'han descrit les comunitats bacterianes.

És la primera vegada que s'estudia la microbiota (conjunt de microorganismes que es localitzen en determinades part de l'organisme) a l'intestí d'estos insectes i que es descriuen bacteris degradadores de làtex i alcaloides associades a insectes en l'Albufera de València, concretament en les dunes localitzades entre Pinedo i El Saler.

La investigació del grup valencià ha permès descriure el procés de destoxificar el làtex en el tub digestiu de les larves d'aquelles papallones que mengen eufòrbies. En este procés, s'ha destacat l'important paper d'una espècie bacteriana aparentment generalista, Enterococcus casseliflavus que, tot i ser un habitant comú de l'intestí de molts insectes, "sembla el responsable de la destoxificació del làtex en el tub digestiu de la papallona H. euphorbiae".

A més, l'article publicat per Cristina Vilanova, Joaquín Baixeras, Amparo Latorre i Manuel Porcar, 'The Generalist Inside the Specialist: Gut Bacterial Communities of Two Insect Species Feeding on Toxic Plants Are Dominated by Enterococcus sp', mostra que els diferents bacteris detectats en els intestins dels dos insectes tenen diferents mecanismes de destoxificació. Es tracta d'una banda de la cristal·lització, i per una altra de la degradació directa dels compostos tòxics.

El punt de vista aportat per les investigadores i investigadors de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, centre mixt del CSIC i la Universitat) i la Unitat Mixta d'Investigació en Genòmica i Salut del Centre Superior d'Investigacions en Salut Pública (FISABIO) "eixampla les línies d'investigació obertes disponibles sobre les comunitats microbianes associades a l'intestí d'insectes, i particularment papallones".

Fins ara estes vies s'han centrat fonamentalment en espècies considerades com plagues agrícoles o forestals en el món.

"Este treball descriu i mostra un nou cas de relació entre un bacteri -aparentment generalista- i un insecte especialista. La microbiota analitzada en este treball, i especialment el casseliflavus pot ser interessant per a la comprensió de l'ecologia d'estos insectes especialistes, i també per a la indústria biotecnològica, amb microorganismes i/o enzims aptes per a transformar alcaloides o molècules de làtex que poden tindre aplicacions en biorremediació", es destaca al treball científic publicat.

La investigació que ha permès descriure estes comunitats microbianes en el tub digestiu de larves de dos tipus de papallones va començar amb el mostreig de larves al Saler, a la primavera i a la tardor, segons el tipus de papallona; la seua posterior dissecció en el laboratori; i l'anàlisi metagenòmic (seqüenciació massiva) del contingut intestinal dels insectes.

Investigacions anteriors del grup ja havien descrit les comunitats microbianes associades a altres insectes relacionats amb la degradació de compostos tòxics diferents, com per exemple la resina de pi. Este treball ha comptat amb la col·laboració dels Ministeris de Ciència i Innovació i del d'Educació, així com fons FEDER europeus.