El Museu Valencià d'Art Modern (IVAM) descobrix Ignacio Pinazo (1849-1916) com un "explorador de la modernitat", en una exposició que reunix obres de l'artista valencià, algunes d'elles inèdites, al costat de les d'autors contemporanis, les peces dels quals formen part de la col·lecció del museu.

En total, la mostra reunix 150 obres que revelen les "afinitats" de Pinazo amb els creadors més actuals de les més diverses corrents i tendències com Julio González, Picasso, Joaquín Torrres-García, Pancho Cossío, Jean Dubuffet, André Masson, Kurt Schwitters, Manolo i Jacinta Gil, Joan González Pellicer, Francisco Lozano, Emilio Vedova, Vicente Esteban, Antonio Saura, Manuel Valdés, Robert Rauschenberg, Paul Klee o Pablo Gargallo.

Amb esta exhibició, l'IVAM inaugura la nova Sala Pinazo, anteriorment Sala de La Muralla, un espai de més de 1.000 metres quadrats, gairebé el triple dels 380 de la galeria 6 de l'IVAM que fins ara portava el seu nom. A partir d'ara, este nou espai quedarà dedicat a Pinazo de manera permanent. Esta exposició en concret estarà fins al 17 de setembre de 2017.

D'esta manera, l'IVAM vol marcar "un abans i un després" a l'hora de convertir-se en "centre de referència per a l'estudi i difusió de l'obra de Pinazo", un dels "pilars fonamentals" de la col·lecció del museu al costat de l'escultor Julio González, ha ressaltat el director de l'IVAM, José Miguel Cortés, durant la presentació de la mostra al costat del comissari Javier Pérez-Rojas i el responsable de Relacions Institucionals de Caixa Popular, Francesc Alós, entitat col·laboradora.

Fins a hui, l'IVAM té un centenar de pintures i més de 600 dibuixos del creador valencià, la majoria donades per la seua família en 1986.

'Ignacio Pinazo i les avantguardes. Afinitats electives' és l'exposició més "arriscada" de les programades pel museu amb motiu del centenari de la mort del pintor, ha assegurat el seu comissari. Segons Pérez-Rojas, esta selecció pretén trencar amb els prejuís i les visions restringides que existixen sobre l'artista.

"Mai fins ara -ha assenyalat- s'havia posat la seua obra en relació amb la resta de la col·lecció" del museu. El resultat ha trobat "similituds" i un "esperit d'aproximació" entre les obres de Pinazo i artistes més contemporanis. Tot i això, "no es pot parlar d'influències" del pintor valencià sobre la resta, tenint en compte que "al 99% dels casos no coneixien l'obra de Pinazo", ha assegurat el comissari.

Els gestos de complicitat i l'afinitat amb el goyesc són el punt de partida del recorregut expositiu que comença i acaba amb el mateix motiu: Eixida del Seguici i Eixida processó gegants i capgrossos, que permeten vore l'evolució i la modernitat de Pinazo, ha matisat el comissari.

El primer espai de l'exposició està dedicat a 'Els missatges del rostre'. Ací, l'obra de Pinazo es caracteritza per la pinzellada llarga, el dibuix i la intensitat de la mirada. Li seguix 'El Laboratori del petit format' on l'artista presenta escenes quotidianes imitant la mirada fotogràfica i 'Davant de la naturalesa'. Conforme s'avança a seccions dedicades a 'Afinitats revelades', 'Fragmentacions', 'Realitat i abstracció' i 'L'impuls del gest', la taca Ignacio Pinazo avança d'una etapa més realista a una més abstracta i més dinàmica.

El comissari ha destacat la relació de Pinazo amb Miquel Barceló, Ramón Gaya i Pancho Cossío, potser l'únic que va conèixer l'obra de Pinazo, en els que "la relació s'establix a través del tractament de la matèria, el moviment, la línia i el traç".

La mostra supera la seua "secció d'or" en abordar la relació entre 'Ignacio Pinazo i Julio González'. A través de temes clàssics com la dona, el nu, el retrat o l'erotisme, Pinazo es revela com un artista més modern que Julio González.

LA CÀTEDRA PINAZO: "QUE NO SIGA FLOR D'UN DIA"

Des de Caixa Popular, Francesc Alós ha confiat que la seua relació amb l'IVAM siga un "camí llarg de col·laboració" i ha apuntat la necessitat que "València es conega per les coses que es fan bé". Així ha expressat la seua voluntat de seguir recolzant el museu per a "fer de Pinazo una referència a nivell estatal i internacional".

En este sentit, preguntat per la marxa de la Càtedra Pinazo de la Universitat de València, el director del IVAM ha confiat que exposicions como esta contribuïsquen a "revitalitzar-la". "No hi ha pressa, cal posar les bases per fer les coses bé perquè no siga "flor de un dia", ha conclòs Cortés.