Un concurs decidirà com serà l'Illa Glòries de lloguer públic

  • S'edificaran 300 pisos en una illa de cases delimitada pels carrers Castillejos, Casp, Gran Via de les Corts Catalanes i la mateixa plaça de les Glòries.
  • Les quatre propostes guanyadores del concurs internacional hauran de dialogar entre elles per formar aquest nucli residencial.
  • Els edificis hauran de respectar les característiques pròpies de les illes de l'Eixample.
  • Espai d'informació ciutadana elaborat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
Jardí i viver d’alzines recuperades de l’antic parc de les Glòries, i que ocupen part de l’espai que allotjarà la futura Illa Glòries.
Jardí i viver d’alzines recuperades de l’antic parc de les Glòries, i que ocupen part de l’espai que allotjarà la futura Illa Glòries.
ANTONIO HERREROS
Jardí i viver d’alzines recuperades de l’antic parc de les Glòries, i que ocupen part de l’espai que allotjarà la futura Illa Glòries.

Un concurs de caràcter internacional convocat per l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Patronat Municipal de l'Habitatge, decidirà el disseny arquitectònic de 300 habitatges públics en règim de lloguer que s'edificaran a la que es coneixerà com Illa Glòries i que escollirà quatre propostes per a materialitzar-les en quatre blocs que contindran aquests 300 pisos.

El conjunt d'edificis s'adjudicaran a quatre propostes guanyadores que no poden pertànyer a un únic estudi d'arquitectura i que hauran de dialogar entre elles formant un nucli residencial. Es podran presentar professionals i equips de qualsevol país de la Unió Europea (UE) i les bases del concurs fomenten la participació així com l'anonimat i la transparència.

Amb iniciatives com aquesta, el consistori impulsa vies innovadores de participació en els concursos municipals en col·laboració amb els veïns i amb els professionals del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquest projecte es va presentar el passat 7 de juny a la seva seu a Barcelona, en el marc del Congrés d'Arquitectura 2016. El congrés es desenvolupa des d'ara i fins el mes de novembre i es planteja com un espai per a la reflexió i debat amb l'objectiu de construir una visió col·lectiva de futur i difondre-la. En aquest sentit, el degà del col·legi, Lluís Comerón, afirma que "les propostes presentades al concurs ajudaran a promoure la reflexió sobre l'habitatge a partir d'un context concret".

Pla Especial de Millora Urbana (PEMU)

L'illa on s'ubicarà el bloc està delimitada pels carrers Castillejos, Casp, Gran Via de les Corts Catalanes i per la mateixa plaça de les Glòries. El solar té una capacitat de sostre edificable d'un total de 30.000 metres quadrats. L'esmentada illa de cases passarà també per una proposta d'ordenació de l'espai mitjançant un Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) al qual s'hauran d'adaptar a més els edificis.

El primer dels guanyadors de les propostes arquitectòniques serà també l'autor del projecte guanyador del PEMU. Tant les condicions com les bases d'aquest concurs han estat pactades amb les associacions de veïns i veïnes dins del Compromís per Glòries, que van signar amb l'Ajuntament el passat any 2007 i que encara continua vigent. Una de les condicions que haurà de complir aquesta promoció d'habitatge públic de lloguer, segons el que s'ha consensuat amb els residents, és que els quatre edificis hauran de respectar les característiques pròpies de les illes de l'Eixample, seguint el Pla Cerdà, per tal d'ajudar a conservar la fesomia de la zona.

Els blocs tampoc podran ser de gran alçada i els arquitectes participants en el concurs hauran de defugir de singularitats en les façanes, reservant la creativitat de les propostes als aspectes de contingut arquitectònic com ara la qualitat de la construcció, la seva integració en l'entorn, la funcionalitat de la planta, l'eficiència energètica i la visió general del projecte. D'aquesta manera, des de l'Ajuntament es vol seguir contribuint en fer de l'antic nus viari de les Glòries un nou parc urbà i un nou centre econòmic, social i cultural tant de la ciutat com també de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Jurat amb criteri arquitectònic

El jurat del concurs es compon de cinc personalitats amb notòria competència en l’àmbit arquitectònic (un mínim d’un terç dels membres han de ser arquitectes) i que són designades pel Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona (PMHB). Entre els membres, s’hi troben la Gerent adjunta d’Urbanisme i un representant de l’Àrea d’Ecologia Urbana. El secretari i dos vocals són funcionaris amb funcions d’assessorament jurídic  i control pressupostari.

Recorregut pels 150 anys de la Plaça de les Glòries

Pla Cerdà (1859). La plaça de les Glòries va ser projectada per l’arquitecte Ildefons Cerdà (Centelles, 1815-Santander 1876) com un dels eixos centrals de la ciutat en el seu Pla de l’Eixample, per sobre de la plaça de Catalunya o la d’Espanya. Però la construcció de la línia ferroviària Barcelona-Granollers, que creuava la plaça, la va convertir en un important nus de comunicació al que es va afegir amb els anys el metro i el tramvia.

L'Ajuntament al twitter: @barcelona_cat @bcn_ajuntament i al facebook Barcelona.cat

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2749734/0/treball-sis-mesos-autoestima/aturats-insercio-social/formacio-experiencia/#xtor=AD-15&xts=467263

El Franquisme. L’autopista de Mataró creuava la plaça pel mig de les Glòries, i el 1961 l’alcalde Josep Maria de Porcioles obria l’anella que unia la Gran Via amb l’avinguda Meridiana.

Projecte Olímpic (1992). Es va construir la doble anella (que albergava un aparcament i l’autovia del Maresme amb el trànsit elevat) coronada per un parc interior de 2,10 hectàrees.

Compromís per Glòries (2007). Document en què va cristal·litzar el projecte de remodelació de les Glòries, amb la participació de l’Ajuntament i les entitats veïnals, que contemplava l’eliminació total de l’anella viària(ja culminada), el soterrament de la Gran Via i la creació d’equipaments consensuats. Març del 2014. Data d’inici de l’enderrocament progressiu de l’anella viària. La fesomia de la plaça ha anat variant en els darrers anys amb la Torre Agbar (2005), el Museu del Disseny DHUB (2008) o el nou edifici dels Encants (2013) i l’obertura del tram de la Meridiana que connecta amb el Parc de la Ciutadella.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento