La biodiversitat del verd urbà de la ciutat de Barcelona s’anirà incrementant poc a poc. I és que l’Ajuntament està abandonant progressivament l’ús del glifosat, un herbicida químic utilitzat per al control de les herbes espontànies en els escocells del arbres i les zones de sauló que és tòxic pels animals i contamina els aqüífers.

Es tracta d’una mesura de govern aprovada per unanimitat per la Comissió d’Ecologia Urbana i Mobilitat del consistori barceloní el passat 17 de febrer, després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarés que aquest producte és, probablement, carcinogen per als éssers humans.

L’eradicació gradual del glifosat comportarà un canvi de paisatge, doncs el verd urbà tindrà una tonalitat més groga com a conseqüència de l’augment de la presència de males herbes a l’espai públic.

Per tal de controlar-les, s’utilitzarà escorça de pi –el que s’anomena encoixinat– en els escocells i es plantaran plantes vivaces i gramínies. A més, els serveis de jardineria les eliminaran de forma manual o amb maquinària específica.

Aquest increment de les herbes espontànies es traduirà, però, en beneficis per a la salut dels ciutadans i per a la fauna i la flora urbanes, i farà que el paisatge tingui un aspecte més natural.

Per tal d’abandonar progressivament l’ús del glifosat, la mesura de govern contempla deixar de fer servir poc a poc el glifosat a la ciutat i començar per eradicar-lo a 10 barris, un per cada districte.

En compliment d’aquest punt, aquest herbicida químic es va començar a evitar en aquests llocs a l’abril, una experiència que servirà per ajustar tècniques per mantenir els espais verds i controlar les males herbes amb alternatives ecològiques.

La Marina del Port, Pedralbes, Sant Gervasi-Bonanova, Canyelles, Sant Antoni, Provençals de Poblenou, Barceloneta, Vil·la de Gràcia, Vall d’Hebron i Congrés-Indians són els 10 barris de la capital catalana on actualment no es fa servir glifosat.

L’objectiu de l’Ajuntament és eradicar totalment la utilització d’aquest herbicida en un període d’un any des de l’aprovació de la mesura de govern el passat febrer.

El consistori té la voluntat d’informar els barcelonins de la decisió de treballar amb una jardineria més ecològica i de respondre les preguntes que sorgeixin al voltant d’aquesta aposta.

També perquè hi hagi un augment de la biodiversitat, l’Ajuntament de Barcelona té previst plantar espècies vegetals d’interès en els escocells de l’arbrat viari.

Es treballarà amb plantes que ofereixin floracions perllongades, amb un contingut nectarífer interessant i prou rústiques com per suportar la pressió de l’entorn urbà.

Aquestes plantacions permetran disposar d’un reservori de fauna útil que ajudarà a combatre les plagues i malures dels arbres.

La Unió Europea i els estats que la conformen han legislat per racionalitzar l’ús de tractaments fitosanitaris –tractaments per prevenir i curar les malalties de les plantes–, per tal de reduir els seus efectes perjudicials sobre la salut i el medi ambient. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona aposta per alternatives biològiques.

Les plagues i malalties de l’arbrat es combatran a través dels seus enemics naturals, ja siguin depredadors, parasitoides o patògens. Un exemple de control de plagues per depredació directe és el que efectua la marieta de set punts sobre el pugó. Cales, una petita vespa, actua com a parasitoide contra la mosca blanca.

També s’utilitzaran insecticides biològics, fets de productes naturals o d’éssers vius.

En casos d’incidències que demanin una resposta ràpida, es combinaran, excepcionalment, mètodes químics i lluita biològica.

Es seleccionarà l’època d’aplicació dels tractaments per no interferir en els cicles vitals de les espècies de fauna associada a l’arbrat. Per exemple, s’actuarà fora de l’època de cria dels ocells.