El polític i militar liberal Antoni Ros d’Olano (Caracas, 1808 – Madrid, 1886), conegut a la toponímia urbana de Barcelona/Gràcia com a Ros de Olano va néixer a Caracas car el seu pare, Llorenç Ros-Llogaia, militar professional català empordanès, estava destinat a la Capitania General de Veneçuela. Les arrels familiars d’Antoni Ros eren empordaneses, i va passar la seva infància al poble de Les Olives, a l’Alt Empordà. Arrenglerat amb els liberals, va participar a la primera de les  guerres  contra els carlistes, partidaris de l’absolutisme monàrquic i d’una Església amb poder polític. Al 1844, ja era general de l’exèrcit espanyol. Al 1847, esdevingué titular del Ministeri de Foment del govern de Madrid. En aquell moment, Foment incloïa Economia i Educació. Com a ministre de Foment, Antoni Ros va posar en marxa dues institucions educatives de llarga durada, que han surat per sobre de tots els avatars de la història contemporània. Són: les Escoles Normals (estatals) de Mestres i les Escoles de Comerç. A desgrat de la crònica insuficiència de recursos, i de l’estretor de mires dels plans d’estudi, i a desgrat de la migradesa dels sous dels mestres de l’ensenyament públic (que va originar l’expressió: passar més gana que un mestre d’escola), les Normals i les de Comerç  han format dos grups de tècnics imprescindibles per a unes societats en procés de modernització. A Antoni Ros –que, al 1877 presidí Els Jocs Florals de la Llengua Catalana- li correspon un primer pas.Francesc Roca/ historiacatalunya@accat.org