A Conte d’hivern, el dramaturg anglès Shakespeare deixa ben palesa la facilitat amb què les persones poden arribar a fer mal. I és aquí quan comença el camí cap a l’autodestrucció.Però el dramaturg no es queda en l’exemple. L’acció se situa  dins d’una cort reial. I això serveix per parlar de política i de la responsabilitat humana. Amb una posada en escena austera i senzilla s’adverteix sobre els perills del totalitarisme i de les responsabilitats polítiques i humanes. Planteja el conflicte entre el deure i la consciència en el problema interior de qui se sent alhora rei, pare i marit.