El conseller d’Interior, Joan Saura, ha admès a 20 minutos que "s’han activat tots els mecanismes" d’alerta després que ETA donés per trencada la treva que mantenia a Catalunya des de l’any 2004.

On més s’ha reforçat la vigilància és en punts turístics de la costa sud de Catalunya, per la seva proximitat amb la comunitat valenciana, on la policia sospita que es dirigien les cèl·lules terroristes d’ETA.

En paral·lel, Interior ha ofert vigilància i contravigilància als polítics, especialment als del Partit Popular i Ciutadans.

Inhibidors de freqüència

Ara, només els presidents de grup parlamentari compten amb escortes i vehicles dotats amb inhibidors de freqüència per abortar les transmissions per detonar bombes.

Tots els parlamentaris catalans, en canvi, tenen un telèfon directe, "una línia calenta 24 hores" amb els cossos antiterroristes, que han d’utilitzar en cas de sospita.

La resta de parlamentaris no tenen escorta (farien falta 800 agents per protegir els 135 diputats). A l’Ajuntament de Barcelona, en canvi, el grup popular, que ja comptava amb escortes, agents de paisà de la Guàrdia Urbana, admet que "han reforçat la vigilància sobre els regidors".

Conducció evasiva

Diverses són les mesures antiterroristes activades: Imposar vigilància i contravigilància als domicilis particulars o impartir cursos d’autoprotecció.

Els diputats aprenen a fer maniobres evasives amb els vehicles, a fer comprovacions de seguretat a les llars i cotxes o a modificar els seus hàbits de forma periòdica.

Els policies també prenen mesures especials d’alerta Així, els cossos antiterroristes aconsellen als policies que evitin fer el patrullatge sols amb patrulles unipersonals i vagin almenys en parelles.

ETA està tocada però viva

Els comandaments policials consultats per 20 minutos no donen excessius detalls sobre mesures antiterroristes, però admeten que ETA es torna més perillosa a mida que es desarticulen els comandos itinerants, es desballesten les seves estructures al País Basc i França i es detenen a terroristes.

Una situació que, segons els policies, farien variar els primers objectius d’atemptats i defugir d’actuacions de gran impacte per centrar-se en altres objectius com policies, polítics i personatges rellevants, a qui aconsellen extremar totes les precacions.