La Generalitat està potenciant un programa de repatriació assistida per afavorir que els reclusos indocumentats puguin reinserir-se laboralment en els seus països d’origen.

La majoria són dones, que aprenen, per exemple, a elaborar roba a baix preu.

"Un cop reben una formació o aprenen una professió, tenim un problema. Aquí no poden treballar perquè no tenen la documentació en regla", va explicar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, en la 3.ª Trobada Ciutadana organitzada per 20 minutos.

Buscar solucions

Segons Tura, s’han de buscar solucions per als immigrants sense papers un cop deixen la presó, perquè, quan surten, passen a la llista d’expulsió del país.

Tura també va avançar l’objectiu d’ampliar els serveis al ciutadà dels jutjats, amb sales que separin agressors de les víctimes, punts d’atenció a l’usuari... Ara, 40 dels 49 partits judicials es troben en obres, a banda de la Ciutat Judicial.

Comunicació entre veïns

Per a Justícia, un dels motius que explica el col·lapse dels jutjats és l’acumulació de petits contenciosos veïnals o de família. Per això, Tura aposta per recuperar el diàleg i reactivar la mediació entre les parts.

Les presons catalanes tenen 9.384 reclusos. Uns 2.200 esperen ser jutjats. "No és veritat que tothom entri per una porta i en surti per l’altra. Estan imputats a l’espera de ser jutjats!", va afirmar la consellera, davant els representants de diverses entitats ciutadanes.

Lamenta que a la societat "s’ha imposat un pensament més dur, que impregna l’actuació dels govern". "Nosaltres hem de treballar per reeducar i rehabilitar", conclou.