Si d’ocupació precària es tracta, els joves catalans estan al capdavant en comparació amb la Unió Europea i la resta del mercat laboral: en atur, en salaris i en temporalitat. I la situació és encara pitjor si es tracta de les dones i dels immigrants.

Les petites millores en temporalitat entre el 2000 i el 2004 no han seguit. De fet, el fenomen ha repuntat. El 2000 va ser l’últim any en què hi havia més joves amb contracte temporal (50,5%) que amb feina indefinida.

La situació va anar millorant any rere any, de tal manera que al 2004 els treballadors amb data de caducitat eren el 41,7%, nou punts menys. La mitjana espanyola és del 66%. Però la situació ha canviat i, al 2006, va pujar la població entre 16 i 30 anys amb contracte temporal. Són el 42,6%, 360.179 treballadors, segons les dades del sindicat CC OO.

Aquesta situació és menor a la província de Barcelona i supera amb escreix la mitjana a Tarragona i Girona.

Els números són pitjors entre els més joves (16 a 19 anys), edat en què els assalariats en aquesta situació es disparen i són la regla (73%). «S’ha registrat una tendència a l’estabilització, tot i que va baixant. Però hi ha moments com els darrers mesos en què es registra un lleuger increment per l’aflorament de l’economia submergida després de la regularització d’immigrants», raona a 20 minutos Andrés Querol, d’Acció Jove del sindicat Comissions Obreres.

Querol lamenta que el model productiu encara continuï basant-se en sectors amb mà d’obra que generen poc valor afegit, que coincideix amb els de major temporalitat. I espera que es vagi limitant l’encadenament de contractes.

Triple discriminació

La precarietat laboral també s’explica pels baixos salaris. Segons Querol, els joves pateixen una triple discriminació, i no només per la manca d’antiguitat en les empreses: «És cert que estan en les fases inicials i encara no s’han pogut promocionar. Però també pateixen dobles escales salarials, per exemple, al comerç. I estan més afectats per la subcontractació», lamenta.

En conseqüència, els salaris d’aquests joves afectats per la precarietat laboral estan entre un 30 i un 40% per sota de la mitjana. I en el cas de les dones és encara pitjor, ja que la diferència s’amplia fins al 50%.

Millor que Espanya i lluny d’Europa

La temporalitat general de totes les edats a Catalunya se situa en el 26,4%, sis punts per sota del conjunt d’Espanya. Tot i això, Catalunya està encara molt lluny d’Europa. Estem a meitat del camí. Només els catalans majors de 45 anys, amb una temporalitat del 13% o inferior, tenen xifres comparables a les de tota la Unió Europea, dada en què entren joves i sèniors i els països de l’Est que acaben d’accedir-hi. Efectivament, amb aquesta dades, la temporalitat és la gran assignatura que ha de recuperar el mercat laboral català.