Desaparèixer o adaptar-se. Aquesta és alguna de les conclusions que es poden extreure de l’estudi que s’ha fet des del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que indica que dos aus com el gafarró i el tallarol capnegre, tradicionalment vinculades a hàbitats agrícoles, s’estan adaptant a zones urbanes de grans dimensions com ara Barcelona. El conservador de vertebrats del Museu i participant de l’estudi, Javier Quesada, explica que "no és que aquestes dues aus marxin de les zones agrícoles, sinó que es dóna una intensificació de les dues espècies en zones urbanes".

L’estudi detecta que la presència d’aquestes dues aus ha disminuït els darrers anys en zones agrícoles a causa de tres factors: l’abandonament dels camps de conreu, els canvis en els sistemes de producció agrícola i la urbanització de molts espais.

I és que aquest "procés d’abandonament del camp" del que parla Quesada pot comportar que més espècies d’aus intensifiquin la seva presència en zones urbanitzades. Cal destacar que, per exemple, el gafarró s’alimenta de llavors i insectes, per tant, l’ús de pesticides en parcs i jardins no el beneficia, ja que fan malbé el seu aliment. D’altra banda, el tallarol capnegre requereix de jardins amb arbustos exòtics, ja que produeixen molts fruits comestibles. Per tant, tant el gafarró com el tallarol capnegre es troben generalment en "zones no gestionades com ara Montjuïc" i no se’n veuran massa a l’Eixample, ja que a "les aus els molesten les zones dures d’asfalt i les grans aglomeracions", explica Quesada.

La pol·lució a la gran ciutat els podria afectar de forma indirecta. Quesada explica que «la contaminació pot comportar menys insectes i, per tant, menys aliments».

Per afavorir la presència tant del gafarró com del tallarol capnegre, Quesada explica que "els facilitem l’adaptació amb una bona gestió de la ciutat". La gestió integrada de la qual parla l’expert consisteix en la plantació de plantes autòctones, horts urbans i menys pesticides, ja que això comporta més aliment. D’aquesta manera, inclús ell ha arribat a tenir una parella d’aus al balcó de casa seva.

"L’abandonament del camp" del qual parla Javier Quesada es produeix sobretot per la urbanització d’algunes zones i per nous sistemes de producció agrícola. Quesada explica que "s’intenta treure el màxim profit d’espais petits, i això comporta més pesticides". A més, les urbanitzacions es fan més grans i expandeixen el seu territori, fet que comporta que les aus s’hagin d’adaptar. "És una qüestió de supervivència", diu Quesada. I, com en tot, és tracta d’adaptar-se o morir.