Va triar aquest habitatge per anunciar la seva voluntat d’ajudar a les famílies barcelonines creant la figura del cangur familiar, un assistent que ajudaria els pares i contribuïria a reduir la demanda d’escoles bressol.

La idea és crear a les comunitats veïnals la figura del cangur, que s’ocuparia d’un màxim de cinc nens menors de tres anys dels veïns. Seria una mesura «transitòria» fins que es corregís la falta de places de guarderia.

Model portat de França

Portabella va explicar que es tracta d’un model importat de França i aquesta nova figura faria un servei «d’assistència maternal i paternal» i hauria de tenir una titulació oficial concedida per l’Administració, amb una formació semblant a la dels puericultors o mestres de les guarderies.

Els serveis municipals s’encarregarien de supervisar periòdicament la feina del cangur, que seria un treballador públic i li costaria a les famílies la meitat que una escola bressol, perquè el pagarien «entre tots els veïns» amb fills de l’escala. Portabella va fixar l’objectiu d’arribar als 100 cangurs.