Ara tan sols es pot fer a nou hospitals catalans: Maternitat i Sant Pau (Barcelona), Santa Caterina (Girona), Puigcerdà, General de Vic, Parc Taulí (Sabadell), General de Manresa, Mataró i Sant Jaume (Olot).

Ho podran fer les dones amb un factor de risc baix o mitjà. Al 2006 hi va haver 580 parts d’aquest tipus, sense cap defunció. En general, la mortalitat a Catalunya al 2005 va ser de 2,7 per cada mil nascuts vius. "Estem entre els millors. No abaixarem la guàrdia però sí que ens plantegem elements de menor intervenció", va justificar la consellera de Salut, Marina Geli.

Moltes abandonen

En aquest cas, voler no és poder. De fet, van ser 1.260 les mares que havien optat pel part natural. Un 54% van desistir en el mateix moment del part, per pròpia voluntat o per indicació mèdica, a causa del dolor o perquè no dilataven.

Els 580 naixements són un 0,7% dels 83.357 produïts el passat 2006. La intenció és que augmentin fins al 2,5% al 2010 i fins al 5% al 2015. Per ara es descarta promoure el part a casa.

Durant l’embaràs, les futures mares reben informació i s’elabora el pla de naixement. Arribat el moment, es revisa el pla, s’avalua l’estat del fetus o la dilatació de l’úter, tot sense rasurar, sense enema ni via endovenosa.

Es practica una auscultació fetal cada 15 minuts. Passeigs, banys, canvis de postures o tècniques de respiració han d’ajudar a la dilatació. Es fa la detecció de situacions de risc, estimulació o ajuda a l’alletament, com un nen més.

Amb llevadora i amb total atenció

Qualsevol hospital que presti aquest servei haurà de disposar d’una llevadora i un equip de guàrdia obstètric. Els professionals han de saber per què i com actuen, l’equip ha d’estar coordinat i s’ha de facilitar que l’acompanyant hi col·labori.

La sala de dilatació o de part estarà ubicada a prop o dins de l’àrea obstètrica de l’hospital i tindrà pilotes per la dilatació, llitera articulada o espai per caminar. En el part natural en un hospital només s’intervé quan és necessari.