L’equip de govern municipal, però, tenia aquells dies una altra preocupació, tot i que també estava relacionada amb el mar. La comissió per a la neteja i l’embelliment de les platges havia hagut de prendre una decisió dràstica per mirar de garantir la salubritat de l’aigua. L’Ajuntament va aprovar un paquet de mesures encaminades a reduir la contaminació que produïen els habitants de les cases que s’havien alçat a la riba de les platges barcelonines. Es va establir un servei ordinari de recollida d’escombraries, es va acordar la construcció de latrines i posar un servei de vigilància per impedir que els veïns llencessin les deixalles al mar.

El propietari d’autocar, encara visiblement esverat, va voler ser sincer amb el seu interlocutor: «Jo no sé com acabarà tot això, però crec que cada cop vindran més turistes en creuer a Barcelona i que serem nosaltres els que els haurem de transportar, perquè els nostres vehicles tenen una major capacitat que els taxis». L’amic va assentir amb el cap, donant-li la raó. Sota un braç, duia un exemplar del llibre Els problemes de la Banca Catalana, de Joan Sardà i Lluc Beltran, que s’havia comprat per cinc pessetes aquell mateix matí a la llibreria Catalònia.