Sartina era fill d’un comerciant de gra de Lyon que s’havia instal·lat a Barcelona, car era proveïdor de l’exèrcit borbònic de Felip V. El seu pare el feu estudiar Dret a la Universitat de París. Feu una carrera fulgurant dins l’administració francesa. El 1759, l’any que es casava amb Maria-Elena Hardy, fou nomenat cap de policia de la ciutat de París. És a dir: cap dels serveis d’urbanisme i dels serveis d’higiene i, alhora, màxim responsable de la seguretat i l’ordre públics.

Sartina fou el primer que organitzà territorialment la policia, per districtes, amb uns mecanismes de coordinació i d’informació nous, que esdevingueren el model de totes les policies modernes que s’anaren implantant a Europa i al món. L’inventor de la policia moderna, doncs, hauria nascut, a Barcelona, la ciutat d’Europa, on, al segle XIX, segons Friedrich Engels, s’aixecarien més barricades. Com a director de la  Librairie entre 1763 i 1774 , és dir: com a cap de la oficina de censura de la monarquia, Sartina autoritzà la publicació de la Encyclopèdie, l’obra que és considerada com a rerafons ideològic de la revolució francesa de 1789.

El 1774-80, Sartina esdevingué ministre de marina del govern de la monarquia francesa, amb responsabilitats militars i, alhora, científiques i comercials. De fet, l’actual Illa de Sartina, a les costes del Pacífic del futur Canadà, és el testimoni de les descobertes d’una reial expedició marítima, impulsada des de París. El 1789, Sartina tornà a Catalunya. S’instal·là a Tarragona, on s’integrà en els cercles il·lustrats eclesiàstics de l’arquebisbat.