El botànic Salvador, de la gran nissaga de botànics catalans, va escriure un diari de l’expedició(1716-1717), que no es publicaria fins al 1972. El llibre, botànica a banda, és ple d’observacions interessants. Des de Barcelona, seguint el Llobregat i Montserrat, la calessa (el carruatge) de l’expedició es dirigí vers Manresa. La ciutat «per causa de la crema de l’any 1713, estava molt derruïda. Havent-hi un miserable hostal fórem obligats de dormir a terra amb un poc de palla».A cavall de les mules de l’expedició, anaren a Súria, «pobre lloc», i «a veure les salines de Cardona». Després, Igualada «vila prou gran i murallada»; Santa Coloma de Queralt; Piles, «on cultiven molt safrà»; Poblet, on «vérem tot lo tresor»; Prades, on «fórem malament per no haver-hi pa»; Scala Dei, «entre avellaners»; Montroig... Al Perelló, serien acompanyats «amb quatre soldats d’escolta». Tortosa, amb «un pont amb deu barques». Sortint, « sempre un país molt incult, menys una partida que hi havia moltes oliveres».