Més que reinventar-nos, la idea és que ja hi tornem a ser.

I s’ho han agafat amb relax o estan més en tensió?

En tensió no. Amb energia, amb moltes ganes. És com quan ets jove i comences una història, però amb l’experiència de 20 anys...

Com són ara Lax’n’Busto?

Nous en quant a formació però l’esperit és exactament el mateix. Estar en contacte amb la gent i tocar en directe és el que ens agrada.

La seva música s’ha endurit...

Teníem moltes ganes de fer un disc de rock and roll. Portàvem quatre anys de gira i volíem transmetre l’esperit del directe en un disc, i ens ha sortit més rocker, no dur. Les cançons les hem fet amb la gira i per això és molt viu.

És important defensar el disc en directe?

És de carrer. Quan fas un disc el primer que vols és que es disfruti a casa. Però el que ens agrada és el directe.

La gent va pensar que la marxa del cantant seria la dissolució del grup?

La gent és lliure de pensar el que vulgui. És cert que el cantant és qui explica les lletres al públic, però som els mateixos compositors... No hem canviat i ens hem enriquit amb la veu del Salva.

Per què en Salva?

No volíem que s’assemblés a la veu del Pemi. Volíem que ens aportés coses noves, que fos una persona amb experiència i que s’estimés el que fa... com nosaltres.

Va costar molt decidir-se?

No. Ja el coneixíem i va ser l’única opció. El vam anar a buscar a Londres.

[A Salva] Coneixent el grup no li feia vertígen?

No m’he volgut comparar amb el Pemi en cap moment, li tinc un respecte enorme. I crec que ells m’han agafat perquè jo sóc jo.

P. Rovira: Té personalitat pròpia. Vam provar per veure com connectava, que no se’ns fes extrany... Són 20 anys amb la mateixa veu...

En Pemi va dir que estava esgotat. Després de 20 anys, no s’han sentit mai així?

No. Va a persones. És un ofici molt dur i estar en un grup és molt difícil perquè és un treball en equip i esgota en el sentit que no pots fer moltes altres coses. Però tenim molta il·lusió i molta energia, i en contra del pas del temps cada cop fem els concerts més llargs. Ara duren dues hores i quan teníem 20 anys duraven una hora.

Com ha reaccionat la gent?

Perfectament. Estàvem molt neguitosos. Ho teníem molt clar, però sempre tens el recel de com ho rebrà la gent...

Amb tants anys, com veuen el panorama musical català?

El rock català va ser una moda i una etiqueta que ens ha fet mal, nosaltres som un grup de rock. Fem música en català per convicció. Hi ha bones bandes, però cada cop costa més treure discos i més a Catalunya on no hi ha recolzament de les institucions. Un grup català té pals a les rodes. Només les estrelles viuen dels discos, nosaltres vivim dels concerts. El nostre mercat és més limitat, però som autosuficients.

* Av. Carrilet, 301 de L’Hospitalet. 22 h. 15 euros i gratis amb el disc.

Bio

Jimmy Piñol (bateria), Salva R. Alberch (veu), Eduard Font (teclats), Jesús Rovira (baix), Cristian G. Montenegro (guitarres) i Pemi Rovirosa (guitarres) són Lax’n’Busto. Sumen 20 anys de carrera a la que s’hi ha afegit en Salva.