Jaume Amat
El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, en el Parlament. PAULA MATEU / ACN

La inversió per habitant dels ajuntaments catalans s'ha reduït un 33% entre 2010 i 2011 però això no va suposar una reducció del deute, que es va mantenir estable, segons un informe de la Sindicatura de Comptes que analitza quaranta indicadors econòmics. La inversió mitjana es va situar el 2010 en els 364,99 euros, xifra que l'any següent va caure fins els 245,65 euros.

En alguns municipis, la despesa per veí ha caigut entre 49 i 254 euros en un anyEl percentatge, però, varia en funció del municipi. Si a Badalona, Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, la inversió es va reduir poc més del 5% (entre 49 i 96 euros menys) , en d'altres com Castelldefels es va desplomar un 20% (254 euros menys) i a Gavà i Sant Cugat del Vallès, un 15% (161 i 249 euros menys, respectivament).

A més, els ingressos que reben els ajuntaments per habitant també s'ha reduït entorn a un 20% a Badalona i Barcelona, passant de 1.028,4 euros per ciutadà a 804,4, en el primer cas, i de 1.837 a 1.480, en el segon. La reducció és encara més important en municipis com Gavà, on els ingressos per veí han caigut un 26,6%, Sant Cugat (25,5%) o Mataró (25,1%). En d'altres, però, la caiguda dels ingressos ha estat menor, com L'Hospitalet (6,4%).

L'informe també analitza el període mitjà de cobrament i de pagament. Si bé el temps que triguen els ajuntaments a cobrar s'ha mantingut més o menys estable (com a Mataró i L'Hospitalet, per bé que en d'altres ha variat), el temps per pagar als proveïdors s'ha allargat: ha passat de 90 dies el 2010 a 98, l'any següent, un 8,8% més. Els municipis de menys de mil habitants són els que triguen més a pagar als seus proveïdors: 117 dies.

El 2010, Badalona trigava 148 dies en pagar als proveïdors i el 2011, 243 dies A Castelldefels, per exemple, pràcticament s'ha triplicat, passant de 45 dies el 2010, a 123, l'any següent, i a Sant Cugat, gairebé s'ha doblat, en passar de 41 a 75 dies. A Badalona i Mataró ha crescut més d'un 60%, passant de 148 a 243 dies, en el primer cas, i de 96 a 155, en el segon. En canvi, l'Ajuntament de Barcelona va aconseguir reduir el temps que triga en pagar i si les empreses que treballaven per al consistori el 2010 havien d'esperar 83 dies, l'any següent cobraven en 61 dies de mitjana.

L'estudi indica que les despeses per habitant són més altes en els municipis de menor població. Un exemple és el de Sant Cugat del Vallès que, amb 86.108 veïns, va tenir una despesa de 1.360 euros, mentre que la de l'Hospitalet, on hi viuen 254.056 persones, va ser de 927 euros.

La despesa a Sant Cugat va ser superior a la d'Hospitalet tot i tenir menys població Tot i que les localitats més petites són les que triguen més a pagar i tenen "una major dependència de les transferències i subvencions per finançar la despesa" , l'informe senyala que els municipis d'entre 100.000 i 500.000 habitants són els que es troben en una "situació pitjor" per fer front als pagaments amb puntualitat en el moment del venciment de les obligacions financeres i de despesa corrent.

Són precisament aquests municipis més grans els que presenten un endeutament més elevat sobre ingressos corrents, igual que aquells que en tenen entre 20.000 i 50.000. A més, els grans ajuntaments i els municipis de menys de mil habitants són els que presenten un "menor grau d'autonomia", és a dir, menys capacitat de finançament de l'ajuntament sense tenir en compte mi les subvencions ni l'endeutament.

Més enllà de l'àrea metropolitana

La despesa per habitant a Lleida va caure un 12,1% entre el 2010, quan era de 1.264,9 euros, i el 2011, quan va ser de 1.102,6. A més, els ingressos per habitant, van caure un 7,8%, de 1.253 a 1.155 euros. Pel que fa al període mitjà de cobrament, va créixer un 13,7%, en passar de 56 a 64 dies, alhora que el temps per pagar als proveïdors es va disparar un 46%, de 113 a 166 dies de mitjana.

Alguns municipis intenten cobrar abans però paguen més tard als proveïdorsLa caiguda de la despesa a Girona va ser similar, d'un 13,4% (de 1.420 a 1.230 euros) i la dels ingressos per ciutadà va ser del 17,2% (de 1.422 a 1.176 euros). El consistori va reduir un 24,3% el període mitjà de cobrament de 69 a 55 dies de mitjana però va allargar un 7,4% el de pagaments, de 60 a 65 dies.

La situació es va repetir a Tarragona, amb una retallada de la despesa per càpita del 13,2% (de 1.447 a 1.256 euros) i del 26,3% pel que fa als ingressos (de 1.657 a 1.221,6 euros). El període per cobrar també es va escurçar un 30,2% (de 54 a 41 dies) i el temps per pagar es va allargar un 45,3% (de 63 a 91 dies).

Consulta aquí más noticias de Barcelona.