El Departament d'Ensenyament està tancant línies d'escoles públiques malgrat tenir demanda de places suficient per tal d'afavorir els centres concertats, on augmenta les ràtios, segons ha denunciat aquest dimarts la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). L'entitat reclama aprofitar el descens de la demografia per reduir les ràtios i millorar l'èxit educatiu.

"Volen omplir la concertada tancant la pública", ha denunciat el responsable de l'entitat al Baix Llobregat, Juan Ramon Torres. La vicepresidenta de la FAPAC, Laura Colls, ha xifrat en una vintena els grups que es tancaran el proper curs tot i que tem que puguin ser més un cop finalitzi el procés de preinscripció. A més, sis escoles ja han iniciat el seu tancament progressiu. "No ni la Conselleria sap quants grups tancaran", ha afegit.

Colls ha assegurat que estudis com els de l'expert Toni Argent o els de la professora Susan Dynarski de la Universitat de Michigan (EUA) demostren que "la qualitat de l'escola va lligada directament a factors com la ràtio d'alumnes per aula". Amb menys alumnes, els estudiants rendeixen més i, conseqüentment, les possibilitats d'èxit educatiu augmenten. "No té gaire sentit que el Departament ignori aquestes dades i es digui que no està demostrat que la ràtio baixa millori els resultats", s'ha queixat.

El Departament que dirigeix Irene Rigau s'ha afanyat a negar que afavoreixi les escoles concertades en el procés de preinscripció. A més, va recordar que el descens demogràfic, que xifra en uns 3.500 alumnes, afecta a centres públics i concertats.

Un dels exemples exposats a la roda de premsa és el de l'escola Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), que ha obtingut 39 preinscripcions però haurà de tancar una de les dues línies de P-3 per ordre d'Ensenyament. En canvi, mantindrà l'única línia del centre concertat Immaculada, que només ha rebut 16 preinscripcions. La Sant Vicenç, també concertada i amb 45 preinscripcions, tampoc es veurà afectada.

Un cas similar és el de l'escola Pere de Tera del barri de Llefià de Badalona (Barcelona), una zona "molt vulnerable" socialment i econòmicament, como ha recordat la presidenta de l'Ampa, Pepi Muñoz. Ha explicat que es van oferir dos grups de 25 nens, se'n van preinscriure 36 i hauran de tancar-ne un per bé que les segones opcions acostumen a cobrir totes les places. "Són els nostres fills. Tenim dret a dur-los on els eduquin millor", va queixar-se.

La Baldiri Reixach, del mateix barri, es troba en una situació semblant i l'escola Pinyana de Lleida també corre el risc de perdre una línia. D'altra banda, han criticat la manca de planificació que hi ha a municipis com Ripollet (Barcelona), on s'augmenten els concerts enlloc de construir un institut públic per poder atendre als alumnes de les cinc escoles de Primària.

A més del tancament de línies, en els propers anys es tancaran mitja dotzena de centres. Com ja va anunciar el Departament, al setembre ja no obriran l'escola Mirades de Torredembarra (Tarragona)—, es tancarà l'escola Mirades, els alumnes de la qual estudien en barracons, i s'hauran de recol·locar els 80 infants en tres centres públics—, la Germans Amat de Terrassa (Barcelona), la Rosa dels Vents de Barcelona i l'institut Bosch i Gimpera de la capital catalana. A més, començarà el tancament progressiu, és a dir, impedint la matriculació de nous alumnes de P-3, de l'escola Montpedrós de Santa Coloma de Cervelló, la Mare de Déu del Rocío de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) i la Tresfonts de Barcelona.

Jordi Canillas, de la plataforma Cap escola es tanca, ha denunciat "la manca de sensibilitat" del Govern "que tanca escoles igual que obre casinos" i no té en compte els problemes que genera per a les famílies, doncs alguns germans han d'estudiar a centres diferents i això dificulta la conciliació laboral. A més, ha assegurat que els centres afectats tenen projectes educatius innovadors.

Per això, la plataforma, amb el suport de la FAPAC, farà un acte reivindicatiu aquest dissabte. Pares i alumnes es concentraran dissabte a les 10 del matí davant el consolat de Finlàndia per demanar simbòlicament l'exili educatiu, així com la dimissió de la consellera Irene Rigau L'elecció d'aquest consolat no és casual sinó que respon al fet que, segons Canillas, les escoles que estan condemnades aposten pel model educatiu d'aquest país escandinau.