La recerca -constant, tossuda –sobre el terreny o, millor dit, a la Mediterrània, al Carib, i als grans oceans– no va ésser una barrera per a que teoritzés. Es va inventar l’ecologia, no l’ecologisme. Els seus llibres han estat repetidament reeditats i traduïts del català, o de l’anglès, a moltes altres llengües. Biosfera (1993-98), inspirada per ell i dirigida per deixebles seus (Folch i Camarasa), s’ha traduït a l’anglès, a l’alemany i al japonès. Joan Domènec Ros ha dit que Margalef és un científic com Galileu i, alhora, un naturalista com Francesc d’Assís.
Fou l’acte de naixement d’un dels més grans naturalistes del segle XX. El 1938, s’havia incorporat a l’exèrcit que era combatut pel feixisme internacional. Finalitzada la Guerra d’Espanya, fou obligat a fer un servei militar de tres anys. Però, des de 1945, Margalef, que no havia cessat de preparar-se per a treballar en els camps de la biologia oceanogràfica i la limnologia, estudià i feu recerca, fins i tot, convidat a algunes universitats nord-americanes.De fet, el seu primer gran llibre, aparegut només 20 anys després, és a dir, Perspectives in Ecological Theory (1968) fou resultat d’un curs que Margalef va donar a la Universitat de Xicago. Abans, però, havia entrat a treballar primer a l’Institut Botànic i després a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona (on arribaria a ser-ne director, al 1966), s’havia hagut de construir ell mateix un microscopi casolà, s’havia casat, al 1952 amb la biòloga mallorquina Maria Mir, i havia obert la primera càtedra d’ecologia de l’estat espanyol.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios