Aquest dilluns Montserrat Vilà es manifestarà amb les seves companyes de la Plataforma unitària contra la violència de gènere a la plaça de Sant Jaume per recordar les víctimes de la violència de gènere. Fa set anys que cada tercer dimecres de cada es concentren en record de les dones assassinades. Enguany ja han mort sis dones a Catalunya i 28 a tot l'Estat, i 195 des de 2011 "però la gent no es mobilitza com amb el terrorisme", es lamenta en una entrevista amb 20minutos.es.

Com valora els 10 anys de la llei contra la violència de gènere?

No s'està aplicant al 100%. El 60% de les peticions d'ordres d'allunyament són rebutjades i s'arxiven moltes denúncies per manca de proves, és la paraula d'un contra la de l'altra, i ja no hi ha els grups d'acompanyament. A més, falta sensibilització, formació de la judicatura, dels serveis socials, dels metges... Hi ha molts protocols per detectar els casos de violència però no s'apliquen bé per la manca de recursos.

Per què són importants aquests grups?

Els formaven mossos especialitzats perquè no és el mateix rebre una denúncia per un robatori que per maltractaments. Les víctimes normalitzen la violència i consideren normal coses que no ho són. Aquests agents, després de conversar amb elles durant quatre o cinc hores, podien avaluar millor el risc que el qüestionari que es passa ara, però fa dos anys que es van disoldre.

I quins efectes té això?

La retirada de les denúncies, per exemple, parteix d'això. Si una dona denuncia, l'endemà ha de tornar sola a la Ciutat de la Justícia, seure amb altres dones maltractades que també volen denunciar per parlar amb un advocat d'ofici, i estan tancades per no creuar-se amb els agressors. Aleshores es fa la primera compareixença davant del jutge que decreta mesures cautelars però l'interrogatori no es fa en un espai tranquil i íntim sinó amb altres funcionaris. Una de cada tres víctimes havia denunciat l'agressor.

I fins al judici poden passar anys.

Si. I la crisi no ha fet augmentar la violència però genera més dificultats per a què les dones puguin marxar i refer la seva vida. Hi ha casos en què dones que s'han separat han de conviure amb la seva exparella. I hi ha menys recursos per fer l'acompanyament.

Però la violència de gènere no es dóna només en adults. També els preocupa el jovent.

Sí i molt. La sensibilització s'ha retallat un 30% i la prevenció és clau per aconseguir el rebuig social cap als maltractadors enlloc de riure'ls les gràcies. A més, només es fan tallers però hauria de ser curricular i més tenint en compte que alguns joves es senten atrets per la violència. Se'ls ha d'ensenyar a a estimar i a relacionar-se en igualtat.

Només el 22% de les denúncies van ser presentades per l'entorn.

És molt poc, tant familiars com amics. Cal recordar que un estudi recent va mostrar que el 22% de les espanyoles ha estat víctima de la violència de gènere, un quart de les catalanes. Són dades impactants però són molt inferiors a les de països nòrdics. Això és fruit de la percepció de la violència, a l'educació, i al nord hi ha moltes coses que no es toleren i aquí sí. El nivell de tolerància és molt alt però s'ha de deixar clar als maltractadors que seràn penats i rebutjats.

Però se'n poden sortir.

I tant. La situació és difícil però les dones maltractades es poden recuperar i sortir-se'n però necessiten el suport social, soles és més difícil.