Davant les dificultats econòmiques, la manca de feina, la soledat o la pèrdua de l'habitatge, els veïns s'associen, s'ajunten i fan força. Si fa una dècada es tractava d'experiències disperses i experimentals, després que esclatés la crisi les xarxes de suport mutu s'han estès i reforçat i arriben cada cop a més barris de la ciutat.

No tenen ànim de lucre, són moviments assemblearis i es mouen amb un únic objectiu: ajudar-se mútuament. Podria semblar utòpic però el seu èxit i proliferació les avala: només a Barcelona, hi ha  nombrosos ateneus i cooperatives, a banda d'una trentena de bancs del temps i de desenes de xarxes d'intercanvi. Ningú s'atreveix a fer una estimació de persones implicades, però les organitzacions adverteixen que ja són milers.

«Les xarxes de veïns s'estan consolidant i van a l'alça», confirma Joan Maria Soler, membre de la Junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). «Totes estan molt lligades al territori», descriu Soler. I_el territori és el barri.

Moltes d'aquestes xarxes sorgeixen de les assemblees hereves del 15-M i dels centres cívics i ateneus populars. Estan vinculades a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a la Plataforma Stop Pujades i als Iaioflautes, amb qui comparteixen una corrent de fons reivindicativa i crítica amb el sistema.

Un estudi de la Fundación FOESSA, vinculada a Càritas, conclou que es consoliden les iniciatives socials i d'economia solidària, «que deixen de ser pràctiques marginals». En la mateixa línia, la cap de Serveis i Programes de Càritas Diocesana de Barcelona, Mercè Darnell, puntualitza que «mai com ara no hi ha hagut tantes iniciatives solidàries als barris». La recollida d'aliments i de roba a les parròquies o els ciutadans que fan el dinar o li donen una manta als veïns, en són un exemple.

La resistència als desnonaments és un dels eixos de les xarxes i s’ofereix suport jurídic i alternatives d’habitatge, com ara l’ocupació de pisos; es fan bosses econòmiques per pagar els deutes dels veïns o per donar crèdit a qui vol muntar un negoci o fins i tot es presta servei psicològic. S’han creat monedes alternatives, ja sigui electròniques o amb un val que equival a hores per prestar o rebre un servei.

Organitzacions catalanes de consum, producció, intercanvi, comercialització i finançament reunides en la Xarxa d'Economia Social (XES) van facturar al 2012-2013 un total de 48,11 milions d'euros, van ocupar 1.232 treballadors i van aglutinar 58.000 persones. Entre un 15% i un 20% del circulant econòmic es va quedar dins el sector, segons càlculs de la XES.

Càritas ha observat com el vincle entre els veïns i la unitat del barri davant els problemes fa que zones com Nou Barris superin millor la situació que no pas a la Zona Franca o el Raval, on els problemes són els mateixos però el teixit social és més feble.