Amb: 1) coeducació, 2) respecte per a totes les creences, 3) fabricació del material escolar per part dels propis alumnes, 4) classes, si calia, a l’aire lliure, 5) el dibuix, considerat un mitjà d’expressió, com l’escriptura, 6) música, poesia, festes, 7) sortides setmanals a tallers, fàbriques i museus, 8) una sortida al mes a la muntanya, de Collserola als Pirineus, 9) intercanvis escolars amb altres centres. Al 1912, Vila és a l’Intitut Rousseau de Ginebra, amb una beca. El 1915, és director de l’escola Gimnasio Moderno de Bogotà. Al 1918, secretari de l’Escola de Treball de Barcelona. Després, 20 anys d’una feina immensa. Al 1939, exili, més feina. Al 1965, torna, i segueix treballant fins als 99 anys!
«Havia llegit casualment en un catàleg de Can Bastinos la frase d’Horaci: ensenyar delectant». Abans, dels 7 als 11 anys, havia anat a dues escoles privades per a obrers, «rutinàries». Als 12 anys va començar a treballar, al costat del seu pare, a una gran fàbrica tèxtil -La Granota- de Sant Martí de Provençals, on la majoria de treballadors eren dones. Estaven una hora caminant i en tramvia de vapor per arribar-hi (vivien a Gràcia a casa d’un germà), 11-12 hores de jornada laboral , de les 5,30 del matí a les 18,30 de la tarda, i una hora per tornar a casa.Després de treballar en altres fàbriques més petites, i d’haver estudiat teoria del teixit a l’Escola d’Arts i Oficis situada «als baixos de la Universitat», el 1902 va començar a fer de mestre a l’escola de l’Ateneu Obrer de Badalona. El 1905, va crear l’Horaciana: l’escola nova.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios