El micromecenatge ciutadà aliè als bancs es dispara com a forma de finançament a Catalunya

  • La crisi econòmica i Internet són les principals causes del creixement.
  • Les aportacions mitjançant aquest sistema de finançament han pujat un 3.500%.
  • Hisenda avisa que aquest tipus de aportacions també han de tributar.
  • Encara que la majoria del projectes que es financien són de tipus social o cultural, es preveu que s'ampliï a d'altres àmbits com l'empresarial.
Uns emprenedors que cerquen finançament per al seu negoci.
Uns emprenedors que cerquen finançament per al seu negoci.
20 MINUTOS.ES

Davant la caiguda de les subvencions públiques i un accés al crèdit bancari més restringit, entitats i emprenedors han apostat per recaptar fons mitjançant el micromecenatge, un fenomen que s'ha disparat a Barcelona i Catalunya, tant en els projectes posats en marxa –la majoria culturals i solidaris– com en els diners que s'hi mouen, que en algunes plataformes han pujat més d'un 3.500% en tres anys.

Aquesta forma d'aconseguir fons està molt lligada al  desenvolupament de les noves tecnologies i les xarxes socials, ja que els impulsors de projectes els presenten normalment a través de portals d'Internet, fet que permet que arribi a molts ciutadans, els quals poden prestar la seva col·laboració, normalment de caràcter econòmic, encara que hi ha més opcions, com ara la prestació de serveis o la donació d'objectes.

Malgrat que són nombroses les empreses que es dediquen al micromicenatge, no hi dades oficials de la quantitat de diners que generen. «És difícil determinar quin volum de diners s'hi mou perquè no hi ha reguladors que ho controlin», assegura a 20minutos Pilar Casanovas, catedràtica d'Economia Financera de la UB i secretària de la Junta del Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Tributació a Hisenda

Aquesta situació, però, pot canviar aviat donat que la Direcció General de Tributs de la Generalitat ha recordat que aquest tipus de transferències han de tributar. Concretament, en el cas que no hi hagi contraprestació de cap tipus per la donació, l'import serà objecte de l'impost de donacions, mentre que, quan no n'hi hagi, caldrà gravar-lo amb l'IVA o amb l'Impost de Transmissions Patrimonials.

Un exemple de l'embranzida que ha agafat aquest sistema de finançament són les dades que ofereix Goteo, una de les plataformes més importants del sector. Nascuda  a finals del 2011, ha augmentat des de llavors en un 3.523% els diners recaptats per a projectes (de 30.467 euros a 1.104.118 milions d'euros), unes iniciatives que també han crescut considerablement en passar de només 14 el 2011  a 360 l'any 2013, cosa que representa un augment d'un 2.471%. Pel que fa als usuaris, la pujada també ha estat significativa en assolir  40.529 col·laboradors.

Malgrat que el micromecenatge s'ha estès en plena crisi econòmica –l'origen d'aquest finançament el trobem als Estats Units i al Regne Unit als anys 90– Casanovas considera que «el microcrowdfunding ha arribat per quedar-se».

Goteo, per la seva banda, insisteix en què «aquest no és un servei sorgit arran a de la crisi, sinó que ha estat possible gràcies a les noves dinàmiques generades per les tecnologies en xarxa». En aquest sentit, «l'actual crisi està representant una oportunitat per repensar la nostra societat en el camp econòmic», ja que aquest tipus d'actuacions «accentuen  el caràcter comunitari i col·laboratiu de les persones».

Creix en els autònoms

Segons el director de l'escola de negocis IMF Business School, Carlos Martínez, un altre factor que explica l'auge del micromecenatge és l'augment dels autònoms emprenedors que busquen microdonacions. De fet, el petit mecenatge ha pujat un 27% el darrer any a Espanya, segons Socios Inversores, especialitzat en finançament col·lectiu.

En el cas de Goteo, els projectes que es financien són de caire solidari o cultural. Tanmateix, també n'hi ha de tecnològics (Lánzanos), o bé per a impulsar creadors independents (Verkami). No obstant això, Casanovas augura que s'ampliarà a d'altres àmbits, com l'empresarial, sobretot en les start-ups (empreses de nova creació).

Finançament per a les universitats

La Universitat Politècnica de Catalunya ha aconseguit amb el projecte SumaUPC que sis projectes dirigits per membres de la comunitat universitària hagin assolit el finançament mínim per tirar-los endavant. Així mateix, la Universitat de Barcelona (UB) ha endegat recentment la campanya Apadrina un document, mitjançant el qual pretén finançar la restauració de les principals obres del seu fons bibliogràfic

Mostrar comentarios

Códigos Descuento