La primera d’aquestes etapes fineix amb la mort del seu fundador Francesc Flos i Calçat, el 5 de maig de 1929; l’altra comença a partir d’aquesta data, amb la direcció d’Antoni Parramón i la seva esposa, Antonina Turón, aleshores el Col·legi va passar a ser Escola Sant Jordi. El Col·legi fundat per Flos i Calçat fou la primera escola de l’època moderna en català. Per la seva independència i causat a la deficiència econòmica ocupà en els seus inicis diversos locals al casc antic de Barcelona. El Col·legi, el 1910, es va traslladar al carrer Llúria prop de la Gran Via, on va passar-hi nou anys. L’escola va ser molt concorreguda fins el punt que, des de 1905, tenia una casa amb uns terrenys als afores de Barcelona, on va establir una anomenada granja escola, que féu funcionar amb la col·laboració de pares seguint el model d’escola de camp a l’aire lliure. Però, la problemàtica monetària va estar a punt d’esfondrar-lo, aleshores Flos i Calçat va cercar l’ajuda de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la qual li prestà concurs moral i matèria, perquè en combinació del Cadci, fes funcionar de dia en l’espai on el Cadci hi feia les seves classes de nit. El 1921, gràcies a la protectora i a un patronat de pares, el Col·legi es va tornar a independitzar passant a ocupar un local del carrer Casp.