«A Catalunya la novel·la negra està desprestigiada»
Jordi de Manuel. (RBA)
Ell és el fil conductor d’ El raptor de gnoms i serà la clau de l’assassinat d’un traficant de droga.

Què pensa dels qui tenen un gnom al seu jardí?

No en tindria mai un. Allà cadascú amb els seus gustos.

Dragan defineix el prototipus de raptor?

No en conec cap, però crec que qui ho fa són freaks. Ell no és un típic raptor. És un jove que ha viscut una tragèdia important i ha aconseguit sortir de la droga.

Com se li va acudir que el fil conductor fos un raptor?

Coneixia les activitats del Moviment d’Alliberació de gnoms de jardí que té el seu orígen a Holanda. Em semblava interessant per construir una història que al final no té res a veure amb raptar gnoms. A més hi ha referents cinematogràfics.

Amelie és el més clar...

Crec que sí. Tothom sap que hi ha gent que rapta gnoms. Això és un valor afegit al llibre perquè crea empatia, li dóna una certa empenta.

Per això va escollir el tema?

No, perquè no busco l’empenta dels llibres. Escric sobre el que a mi m’agrada.

Fa descripcions molt precises dels indrets de Collserola on s’alliberan els gnoms...

La història és ficció, però els ambients són reals. Tots els llocs els he trepitjat. M’agrada molt passejar pel bosc.

La història succeeix durant els atemptats de Madrid. Per què l’11-M?

Crec que a les novel·les la ficció no s’han de desvincular de la realitat i l’11-M és un fet social important. La novel·la negra reflecteix els dilemes morals i el que està passant a la societat. També la ciència ficció, però els dos gèneres en la literatura catalana, estan molt desprestigiats. El lector català no està acostumat a la novel·la negra.

Per això el protagonista reivindica literatura en català?

Clar! Per què hem de tenir complexes els escriptors catalans a fer literatura de gènere? Els catalans podem fer un detectiu nostre!

Així, la literatura ha de ser reivindicació?

És la biografia del món. No té per què ser reivindicativa, però està bé que plantegi dilema morals, que posi les coses sobre la taula. I el dilema més important que planteja la novel·la és: es pot tolerar que algú es prengui la justícia pel seu compte?

El llibre està traduït al castellà?

Ja m’agradaria. Si escrius en català passes desapercebut i un autor vol ser llegit en moltes llengües. No posaré pegues a la traducció, ara, l’escriptura original, en la meva llengua.

Bio

És biòleg, escriptor i professor de Secundària. Forma part de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.