El franciscanisme es va difondre, aviat, per terres catalanes. I els franciscans, en els àmbits urbans en els que treballaven, feien, entre altres coses, pessebres. La construcció de pessebres, segons Josep Maria Garrut, va començar a les esglésies i als convents dels franciscans (i, més tard, dels jesuïtes), i als palaus dels nobles, però, poc a poc, es va difondre entre la gent del tercer sector.El pessebre es basava en les figures de fang (o de fusta) dels tres protagonistes principals: Maria, Josep i el nou nat Jesús, de dos animals domèstics (el bou i la mula), de l’àngel que anunciava l’esdeveniment, dels pastors, llenyataires, bugaderes i reis mags que anaren, plens d’emoció, fins a l’estable, i oferiren a la nova família aliments («panses i figues, nous i olives»), ambientadors i pomades («incens i mirra») i diners («or»). Les figures se situaven en un paisatge mediterrani construït amb fustes, suros, molses, branquillons, còdols minúsculs, sorra. Amb un cel blau (de paper o de guix pintat) de fons.
A mesura que avançava el segle de la Il.lustració, la popularització de la construcció de pessebres, amb tots aquestes elements, i molts altres que s’hi afegirien (com el caganer), va fer necessària la organització de fires de pessebres. La primera, a Barcelona, el 1796.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios