El franciscanisme es va difondre, aviat, per terres catalanes. I els franciscans, en els àmbits urbans en els que treballaven, feien, entre altres coses, pessebres. La construcció de pessebres, segons Josep Maria Garrut, va començar a les esglésies i als convents dels franciscans (i, més tard, dels jesuïtes), i als palaus dels nobles, però, poc a poc, es va difondre entre la gent del tercer sector.El pessebre es basava en les figures de fang (o de fusta) dels tres protagonistes principals: Maria, Josep i el nou nat Jesús, de dos animals domèstics (el bou i la mula), de l’àngel que anunciava l’esdeveniment, dels pastors, llenyataires, bugaderes i reis mags que anaren, plens d’emoció, fins a l’estable, i oferiren a la nova família aliments («panses i figues, nous i olives»), ambientadors i pomades («incens i mirra») i diners («or»). Les figures se situaven en un paisatge mediterrani construït amb fustes, suros, molses, branquillons, còdols minúsculs, sorra. Amb un cel blau (de paper o de guix pintat) de fons.