«Les dades no són engrescadores, però són comprensibles», explica la secretària de la Dona de CC OO, Rosa Bofill. El principal motiu pot ser econòmic: «Si les dones tenen més atur o treballen en l’economia submergida» és normal que siguin els pares els que segueixin treballant. A més, la baixa per paternitat pot ser un obstacle per a la promoció laboral i encara és vista malament.

La secretària de Polítiques d’Igualtat d’UGT, Carme Simarro, també apunta a motius socials: «Cal un canvi cultural des de l’escola per la corresponsabilitat» dels dos sexes en l’educació dels fills.

A Catalunya, només Girona va augmentar la xifra de pares amb baixa. Barcelona és la més avançada (1,8%), però a poca distància de Lleida (1,5%).

Lluny d’altres països europeus

La prestació per maternitat arriba fins les 16 setmanes, molt lluny de països europeus com França o Suècia. Sis d’aquestes setmanes corresponen a la mare. És el temps que es considera mínim per a la recuperació després del part. Les altres deu poden ser repartides entre els dos progenitors, si la mare està d’acord a cedir temps. A Catalunya, els funcionaris gaudeixen de quatre setmanes de baixa. Al conjunt de l’Estat, ara, el Senat tramita la futura Llei d’Igualtat, que preveu incrementar la durada del permís per als pares fins les dues setmanes, tot i que s’allargarà fins les quatre setmanes, de manera gradual, en els propers vuit anys.

Sis anys de reducció de jornada

Sergi Salgado. 45 anys. Mestre.

«No només el veuré per la nit»

Vol gaudir plenament del seu fill. El Sergi, veí del Poblenou, va ser pare per tercer cop el juny. Al novembre, quan la seva dona va acabar el permís de 16 setmanes, va aprofitar les quatre setmanes que ara atorga la Generalitat als treballadors públics, per cuidar el Pau. També per portar els altres dos fills (Joan i Eunate) a l’escola o per preparar-los el menjar. Ara ha optat per la reducció de jornada: es treballa i es cobra un terç menys (amb l’excepció del primer any, que ingressarà el mateix). Sergi es queixa que és poc, però és l’única forma de «gaudir-ne». «Tant de bo ho hagués pogut fer amb els altres dos», es lamenta. «D’aquesta manera no només el veuré per les nits, quan venia de treballar. Podré estar amb ells molt més temps», conclou.