Després de la II Guerra Mundial, el 1947, durant el seu 20è congrés, celebrat a Roma, s’hi afegí una nova organització paral.lela: el ICMICA, l’International Catholic Movement for Intellectual and Cultural Affairs. En aquell moment, fou elegit per a la Secretaria general d’aquesta organització Ramon Sugranyes de Franch, intel.lectual catòlic català exiliat a Suïssa com a conseqüència de la Guerra d’Espanya (1936-1939).Un bon representant (seguint al cardenal de la Tarraconense Francesc Vidal i Barraquer i al canonge de Barcelona Carles Cardó, també exiliats) dels nuclis catòlics que no donaren suport ni al cop d’estat militar de 1936, ni a la dictadura de 1939, que seguí a la Guerra. Ramon Sugranyes seria un dels pocs laics que participaria a les tasques del Concili Vaticà II (1962-65), convocat per Joan XXIII, i continuat per Pau VI. Entre 1959 i 1965, Sugranyes seria president de Pax Romana Internacional.
Els intel.lectuals catòlics del món no simpatitzaven, doncs, amb la dictadura espanyola. El 1975, deu anys més tard, un nou president català de Pax Romana Internacional: Fèlix Martí. El 1979, a la seva 34ª assemblea (celebrada a Mèxic), Martí fou novament elegit. Però, ara, el Vaticà s’hi oposà. Sense èxit. La diplomàcia catalana, per una vegada, guanyà a la diplomàcia vaticana.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios