Les desigualtats estan creixent a Barcelona i cada cop són més els ciutadans que pateixen una situació de pobresa. Així ho indiquen diversos estudis i ara és la Síndica de Barcelona, M. Assumpció Vilà, la qui recorda que a 55  barris de la ciutat dels 73 que hi ha en total, les rendes són ara baixes o molt baixes. La defensora del poble ha rebut "una allau" de queixes durant aquest any, la major part referides a l'habitatge.

Al Pla d’Inclusió de Barcelona (2012-2015) s'hi detalla, segons recordà Vilà, la distribució de la renda familiar disponible per càpita als 73 barris. S'hi concreta que 18 disposen d’una renda molt alta, alta o mitjana-alta, mentre que n’hi ha 55 amb una renda mitjana-baixa, baixa o molt baixa.

Les zones que noten més els efectes de la crisi són la Marina del Prat Vermell, el Turó de la Peira, Can Peguera, Verdum, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor i Besòs Maresme.

De fet, alguns dels barris més pobres de la ciutat (El Turó de la Peira, Can Peguera, Verdum, Roquetes, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona) es troben a Nou Barris, un fet que, d’altra banda es tradueix  en què un 80% de les reclamacions presentades a Vilà en els àmbits d’habitatge i serveis socials bàsics, 263 de 326, provenen d’aquest districte.

A l'altre extrem, els barris amb la renda més alta són Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, Sarrià, les Tres Torres, Sant Gervasi-Bonanova i Sant Gervasi-Galvany.

La Síndica ha rebut al llarg del primer semestre de 2103 "una allau de queixes". Entre gener i juny va supervisar 326 reclamacions, 279 de les quals són relatives a l'habitatge de protecció oficial i 47 als serveis socials bàsics. Això suposa que s’han rebut cinc cops més de queixes que en el mateix període de 2012, quan se’n va tramitar 61 (98 en tot l’any). Un 80% d’aquests greuges provenen de Nou Barris, un dels Districtes més castigats, amb zones on s’està vivint "una situació d’emergència".

Vilà constata un gran increment de situacions de greuge que cada cop més pateixen un major nombre de barcelonins i a les quals "l’Ajuntament no sembla donar respostes suficients malgrat que els problemes plantejats són de la seva competència i obligació". "El consistori té davant seu un problema que no para de créixer i que es pot agreujar quan les famílies siguin desnonades i deixin de cobrar el subsidi", detalla en una nota.

El nombre de queixes presentades en l’àmbit d’habitatge de protecció oficial supera set vegades les rebudes durant el primer semestre de 2012 (de 39 s’ha passat a 279). La gran majoria fan referència a dificultats per fer la inscripció en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial, denegació d’un habitatge d’emergència, anul·lació dels ajuts per pagar la hipoteca i el lloguer, dificultats o impossibilitat d’accés a un habitatge de lloguer assequible, llista d’espera per als habitatges per a gent gran, manca de promocions assequibles d’habitatges públics, precarietat de l’habitatge i reallotjament just de persones afectades per plans urbanístics.

Vista la situació, Vilà creu que el reglament d’habitatges de protecció oficial "no dóna solució als problemes" de les famílies que necessiten pisos a preus baixos i considera que el reglament no s’adequa a la realitat social que s’està vivint.

La Síndica ha fet arribar una sèrie de propostes a l’Ajuntament entre les quals hi ha presentar un nou reglament de sol·licitants d’habitatges d’emergència, la creació d’una renda garantida de ciutadania,  incrementar el nombre de professionals d’educació i treball social i garantir els recursos socials bàsics "d’obligat compliment" com marca la Llei de serveis socials.

La Síndica també planteja revisar el model d’atenció en els serveis socials. Vilà lamenta que els equips bàsics estiguin "desbordats per una pressió de demanda que no poden assumir i que dificulta enormement el seu treball". "L’atenció social s’ha d’adaptar als nous temps i a les noves necessitats", conclou.

El producte interior brut (PIB) per càpita català s'ha reduït a 1.500 euros entre el 2008 i 2010, si bé hi ha hagut set comarques que van presentar increments: Alta Ribagorça, Garrigues, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Val d'Aran, ha informat aquest dimecres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Segons ha explicat l'Idescat, són comarques amb activitats vinculades al turisme i, en el cas del Barcelonès -que genera més d'un terç de la riquesa catalana-, s'observa l'efecte de ser capital de Catalunya.