Amadeu Vives, que, el 1891 havia fundat, juntament amb Lluís Millet, la societat coral anomenada «Orfeó Català», i, al 1892, havia harmonitzat per a cor l’himne Els Segadors, posà música, quan tenia 21 anys, al 1893, a L’emigrant. Ben aviat, la primera estrofa («Dolça Catalunya / pàtria del meu cor /quan de tu s’allunya /d’enyorança es mor»), i la resta van esdevenir molt populars, fins a fer les funcions, a èpoques, de quasi himne nacional català.Hi confluïen dos factors: l’emigració, un fenomen sempre colpidor, i una melodia excepcional. Verdaguer es pregunta on trobarà el clima, el cel, Montserrat, Barcelona. I finia dient: «Oh mariners, el vent que me’n desterra /que em fa sofrir. / Estic malalt, més ai!, torneu-me a terra, que hi vull morir!». L’emigrant, Verdaguer, vol tornar ( o, volia, al Vuitcens, i no ara ), a morir, al seu país d’origen.