Martí de Riquer
Martí de Riquer acompanyat de César Antonio Molina, ministre de Cultura el 2008. LAIA SÁNCHEZ/ ARXIU

L'humanista, filòleg, escriptor i acadèmic Martí de Riquer i Morera ha mort aquest dimarts a Barcelona als 99 anys, segons ha informat la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Membre degà de la RAE des del 1965, Riquer va ser president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i catedràtic emèrit de Literatura Romànica de la Universitat de Barcelona.

De fet, Riquer és considerat un dels erudits més importants de la Catalunya del segle XX i un gran estudiós de la llengua romanç tant en occità com en castellà i català. Entres els nombrosos reconeixements, el 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Era el membre amb
el número més antic de tots els de la RAE
Dos anys després, l'any 1999, al professor de Riquer se li va concedir el Premi Lletra d'Or per Quinze Generacions d'una família catalana, que va seguir el 'Premi Nacional de les Lletres Espanyoles' l'any 2000. L'any 2005, el rei Joan Carles I li concedí el títol de Grandesa d'Espanya i va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

Senador per designació reial a la Corts constituents (1977-1979), Martí de Riquer també ha rebut distincions com el Premi March (1962), el Premi Ramon Llull (1970), el Premi Nacional de Literatura Catalana a la investigació (1985) i el Premi Internacional Menéndez Pelayo (1990).

Martí de Riquer, comte de Casa Dávalos, és el més antic dels membres de número de la Real Academia Espanyola (RAE). Va ser elegit acadèmic amb la cadira H, el 17 de desembre de 1964 i va ingressar a la RAE el 16 de maig de 1965 amb el discurs titulat 'Vida caballeresca en la España del siglo XV.

Entre les seves obres destaquen, a banda dels dedicats a Cervantes i el Quixot, Los trovadores (1975), 'Historia de la Literatura Universal (1957-1959)Historia de la Literatura Catalana (1964-1996)Estudios sobre el Amadís de Gaula (1987) i 'Reportajes de la Historia (2010), escrit en col·laboració amb el seu fill Borja de Riquer.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.