És en aquesta època que el número creixent de surfistes catalans estan pendents dels temporals per llançar-se a l’aigua amb el seu vestit de neoprè i la seva taula surfera. «En el fons –assegura Verger– el referent de l’esquí és vàlid, perquè els seus aficionats també estan pendents del temps».

«Els esquiadors –afegeix el president de l’Associació Catalana de Surf– tenen a favor que gairebé sempre poden trobar neu artificial. Els surfistes tenim l’avantatge que el nostre equipament és molt barat, no hem de fer cues, i no necessitem forfaits ni grans instal·lacions».

Per a Verger, que també és practicant de l’esquí, és qüestió de concepte: «entenc que als qui veuen per televisió les imatges de Hawaii els costi admetre que aquí fem surf amb ones d’entre 1 i 4 metres, però és igual que qui ha esquiat al Canadà o als Alps no entén que nosaltres puguem esquiar al Pirineu».

Amb uns 2.000 surfistes, 500 d’ells registrats a l’ACS (www.acsurf.org), el surf apunta un creixement sostingut a Catalunya, alenat per les recents mobilitzacions contra els propòsits de construir nous dics i esculleres a la façana marítima de Barcelona.

«Estem d’acord –recalca el president de l’Associació Catalana de Surf– que cal protegir les platges de Barcelona de l’erosió. Però cal fer-ho amb esculls submarins que permetin la circulació de l’aigua i deixin que les onades trenquin amb ordre. I no només per als surfistes, sinó per al bé de tothom».