1797. La Conspiració de La Guaira

La participació catalana en les lluites per la llibertat de les terres del Mar Carib té una fita en la futura Veneçuela en els fets que han passat a la història com a Conspiració de La Guaira.
Una acció que no va tenir un èxit immediat, car bona part dels conspiradors foren detinguts, i que va obligar a una dels seus més destacats protagonistes, Joan B. Picornell, a continuar canviant de país. Picornell, que havia nascut a Ciutat de Mallorca el 1759, i havia estudiat a Salamanca i a París, es mouria (fins a la seva mort el 1825 a San Fernando de Nuevitas, a Cuba) en una àrea geogràfica molt àmplia, a banda i banda de l’Oceà Atlàntic: l’àrea que estava delimitada per les ciutats de París, Nova York, Nova Orleans, Caracas i Madrid.La seva traducció-adaptació, en llengua castellana, de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, aprovada pels homes de la Revolució Francesa el 1793, incloïa «un discurso preliminar dirigido a los americanos». La traducció de Picornell, estudiada per Pere Grasses, fou editada a la capital de l’illa de Guadalupe, una de les colònies franceses del Mar Carib, amb un fals peu d’impremta: «Madrid, 1797», i 2.000 exemplars.

La lluita per les independències nacionals i la lluita per l’establiment d’un marc per als Drets de l’Home esdevinguren, de fet, i en molts punts, una mateixa lluita, que tindria un relleu especial a totes les Amèriques. Picornell, alternà, al tram final de la seva vida, les conspiracions revolucionàries amb la seva feina professional de metge. Veneçuela fou, el 1811, el primer país independent d’Amèrica Llatina.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento