Neus Munté estrena despatx en un gratacel del Fòrum. Té millors vistes de Barcelona que des de l'antiga seu, però els problemes no han canviat i estan pendents dels pressupostos del 2014, que es presentaran en poques setmanes.

Com es presenta el nou curs?

Amb molts reptes des de l'àmbit social. Pel que fa a la part econòmica, treballant per respectar el sostre de dèficit del 2013 i per evitar retallades suplementàries el 2014. Hem de veure com podem preservar els àmbits més sensibles: la infància, el sector dels discapacitats i el de la gent gran.

I encara no s'ha tocat os?

Som a prop, però d’aquí la voluntat del Govern de no continuar amb els ajustos. Ens mantindrem i treballem d'una manera molt clara per poder remuntar. Una prova d'aquesta voluntat és quan diem que de la recuperació el primer que se'n derivarà serà la recuperació d'aquells sectors i serveis que s’han hagut d’ajustar.

A l'estiu es va parlar molt de malnutrició infantil. Què s'està fent?

Una de les recomanacions de l'informe del Síndic, que coneixíem, és que en una societat moderna com la nostra es pot produir una relaxació en els àmbits culinaris. Per això, dins el programa Créixer en família, reforçarem els tallers que ajuden als pares i les mares a conèixer com fer una dieta saludable econòmica i com cuinar de la forma més saludable possible. No és tot atribuïble a la crisi, però és cert que hi ha famílies amb dificultats econòmiques i les hem d’atendre amb els instruments de què disposem.

Algunes entitats lamenten que la majoria d'ajudes es destinin  només a la compra d'aliments.

Els ajuntaments ens expliquen que hi ha una major demanda de productes alimentaris i de primera necessitat, però també s'adrecen al pagament de lloguers, subministraments i en alguns casos a la pròpia hipoteca. S'ha detectat un major increment de la demanda pel tema alimentari, però també de subministraments, que són també de primera necessitat.

D'altra banda, un informe de Creu Roja posava de manifest el desconeixement dels ajuts.

Ens va cridar l'atenció, i als autors de l'estudi també, el baix nivell de coneixement sobre aquests ajuts. I crec que això obliga a reflexionar a les administracions que en són responsables. Però aquestes persones quan s'adrecen als serveis socials són informades del ventall d'ajuts i recursos que hi ha a la seva disposició.

Es pot veure afectada la partida per ajuts d'urgència social?

Enguany hem aportat cinc milions d’euros. Hem fet un esforç per mantenir aquesta partida i no s'ha retallat ni un sol euro respecte el 2012. I el 2014 farem tot el que faci falta per poder-la mantenir. El que hem de valorar molt positivament és l'esforç que fan els ajuntaments, que hi posen diners dels seus pressupostos.

I les ajudes a la dependència?

Nosaltres sempre hem dit que el sobreesforç que fa el Govern de la Generalitat en dependència no és il·limitat ni en el temps ni en la magnitud, perquè estem sufragant una part molt important de la llei, el 80% aproximadament, i això provoca tensions econòmiques. Per fer sostenible el model, cal una corresponsabilització de l'usuari, que ja existeix, però que segurament l'hem d'abordar en termes de redistribució i de justícia social, de tal manera que les persones que més tenen, facin una aportació superior per garantir que les que no tenen aquests recursos puguin accedir al servei.

La llei de protecció social ha de preservar l'Estat del Benestar.

Ara estem acabant un mapa de prestacions, que ja estem acabant, per saber quin és l'import de recursos públics que es destinen a prestacions socials, no només de la Generalitat, per veure les necessitats que s'atenen i quines poden quedar desateses. Així podrem valorar si s’escau fer canvis o sumatoris... La Taula del Tercer Sector i algunes entitats demanen avançar cap a una única prestació.

Hi haurà més repagament.

La llei de serveis socials, com la de dependència, preveu la figura del copagament. No disposem dels recursos que ens agradaria. Seguim reclamant a l'Estat que pagui allò que pertoca, que no hi hagi més incompliments ni retallades, però també ens plantegem reforçar el copagament només a les rendes altes. No tenim tancat què vol dir renda alta, però no seria un copagament generalitzat ni representaria un augment desproporcionat, sinó d’uns ajustos que ens permetessin disposar de més recursos.

La crisi hafet augmentar l'abandonament de criatures?

No estem tenint cap increment de famílies que no puguin atendre els seus fills derivat de la crisi econòmica, de la pèrdua de feina. A Catalunya no està passant com en altres indrets. Per a aquelles famílies amb dificultats econòmiques que poden tenir conseqüències en els nens i nenes, disposem d’un ventall de recursos, com una dotació econòmica mensual per famílies amb infants en risc que va acompanyada d’un compromís social, per a què puguin tenir cura dels seus fills.

I s'han retirat custòdies?

Per dificultats econòmiques, no es retiren criatures. Si parlem d’una situació objectiva de risc, com en casos de maltractament, sí. Per una situació estrictament econòmica, això no passa perquè disposem d’una sèrie de recursos i d’una xarxa social que pot ajudar a les famílies tant des del punt de vista econòmic com d’acompanyament per a que aquests nens i nenes puguin romandre, com ha de ser, amb la seva família.

I ha reduït les adopcions internacionals?

Hi ha països que, amb la recuperació econòmica, consideren que els seus nens no han de marxar perquè poden tenir oportunitats al seu país i això provoca un enduriment de les condicions. Si hi ha menys sol·licituds és perquè quan les famílies s’acosten a les entitats que treballen en aquest àmbit o al Departament són informades de què alguns països han tancat les adopcions o de què les llistes d’espera són més llargues perquè hi ha més traves i menys nens, i molts s’ho repensen.

I els acolliments?

No hi ha un canvi substancial. La xarxa de solidaritat es manté, però estem fent una campanya des de fa temps per buscar famílies acollidores.