A la Reunió, la llei de març de 1946, impulsada per les forces polítiques dominants a la colònia (partits i sindicats d’esquerres), convertia la colònia en un Département més de la República Francesa. Les esquerres, amb, al davant, el metge Raimon Vergés, d’origen nord-català, preferiren la integració a la França dels drets socials, a una independència plena de riscos. A Puerto Rico, l’opció per esdevenir «Estat associat» dels Estats Units d’Amèrica fou, també, preferida majoritàriament per la població (veure 20 Minutos, 14/IX/2006).

En aquest cas, la direcció política del moviment d’integració a la metròpoli era de forces de centre liberal i hi hauria, també, la participació destacada de polítics porto-riquenys d’origen català. El fill de Raimon Vergés, el eurodiputat comunista Pau Vergés ho va explica molt clar: la llei de 1946 ha transformat la Reunió més que l’abolició de l’esclavatge de 1848. Explicació: l’abolicionisme fou una idea del govern de París (que, en aquell moment, envià a la Reunió al rossellonès Sebastià Sardà i Garriga).

En canvi, la integració a França fou una idea d’alguns dels esperits més inquiets de la Reunió, que tot i sentir-se criolls, i de l’Índic, volien gaudir dels avantatges de la legislació social francesa. Al 2006, Pau Vergés afirmà: «es tracta d’integrar-se a França i a la Unió Europea, així com al nostre entorn geogràfic, amb els països independents». I, es pregunta: «Com conciliar la història i la geografia essent fidels (en aquest combat alliberador) als nostres pares ?».