En aquest cas, la direcció política del moviment d’integració a la metròpoli era de forces de centre liberal i hi hauria, també, la participació destacada de polítics porto-riquenys d’origen català. El fill de Raimon Vergés, el eurodiputat comunista Pau Vergés ho va explica molt clar: la llei de 1946 ha transformat la Reunió més que l’abolició de l’esclavatge de 1848. Explicació: l’abolicionisme fou una idea del govern de París (que, en aquell moment, envià a la Reunió al rossellonès Sebastià Sardà i Garriga).

En canvi, la integració a França fou una idea d’alguns dels esperits més inquiets de la Reunió, que tot i sentir-se criolls, i de l’Índic, volien gaudir dels avantatges de la legislació social francesa. Al 2006, Pau Vergés afirmà: «es tracta d’integrar-se a França i a la Unió Europea, així com al nostre entorn geogràfic, amb els països independents». I, es pregunta: «Com conciliar la història i la geografia essent fidels (en aquest combat alliberador) als nostres pares ?».