La crisi i l'atur de llarga durada estan agreujant la situació de moltes famílies que fins ara havien pogut pagar els rebuts amb puntualitat i ara tenen cada cop més problemes per fer-ho. Algunes, però, ja no hi poden fer front en haver exhaurit les prestacions econòmiques i els estalvis.

Segons el cinquè estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat, centrat en l'habitatge i els col·lectius vulnerables i que ha estat presentat aquest dijous, més del 60% de les famílies ateses per la Creu Roja cobra menys de 500 euros mensuals, mentre que fa dos anys la mediana d'ingressos familiars mensuals era de 550 euros i majoritàriament provenien de prestacions.

L'atur entre les persones ateses no ha crescut gaire respecte el juliol de 2011, quan es va presentar la primera edició de l'estudi (s'ha passat de 82,1 a 83,6%), però amb el pas del temps i la impossibilitat de trobar feina són moltes les que han perdut les prestacions: ara només el 37,5% dels aturats en reben quan fa dos anys en percebien el 50,1%. A més, si aleshores el 17,5% cobraven la renda mínim d'inserció, ara només la reben l'11,2%.

El 6,3% no pot pagar els rebuts dels subministraments i un 71,1% té problemes per fer-ho. El 41% de les famílies destina entre 100 i 200 euros a pagar l'aigua, la llum i el gas, i un 35,4%, menys de 100.

El deute de la majoria de famílies amb rebuts pendents no arriba als 200 euros per l'impagament dels darrers tres rebuts. Davant aquesta dada, Creu Roja alerta que la situació d'endeutament és molt recent i fruit de l'empitjorament de la seva situació econòmica.

El 35,9% ha aconseguit arribar a un acord amb les empreses subministradores però no sempre tenen una bona predisposició i a un 27,8% dels enquestats ja els han comunicat que els tallaran el servei i a un 7,9% ja li han tallat.

L'informe revela que el 57,8% dels enquestats té problemes per mantenir la seva llar a una temperatura adequada –quinze punts més que fa dos anys-, bé perquè no disposen de calefacció (60,6%) o de refrigeració (39,1%), bé perquè no poden pagar els rebuts (44,9%).

A més, el 84% han vist com ha empitjorat la seva salut, física o emocional mentre que fa només dos anys representaven el 55%, i el 23% rep tractament mèdic o psicològic per ansietat o depressió. Prop d'un de cada tres pateix alguna malaltia física.

El 66,5% dels enquestats viuen en pisos de lloguer i un 16,5% en pisos de propietat però encara paga la hipoteca —circumstància que pot generar risc d'exclusió social— i la mediana de la despesa per fer front a les mensualitats és d'entre 201 i 300 euros mensuals.

L'11,7% no pot pagar la hipoteca i el 66,8% té dificultats per fer-ho. El 48,6% deuen entre 501 i 2.000 euros —amb entre una i tres quotes pendents— però un 14,8% fa més d'un any que no en paga cap. N'hi ha d'altres que no paguen res bé perquè el domicili és seu (7,7%), bé perquè viuen a casa d'un familiar (4,5%), bé perquè l'han ocupat il·legalment (1,1%) o bé perquè els l'han cedit gratuïtament (0,8%).

Amb tot, el 38,8% de les persones enquestades han hagut de canviar d'habitatge, la gran majoria per motius econòmics. A més, sis de cada deu habitatges presenten mancances i deficiències: el 43,1% no té calefacció, el 20,7% tenen goteres o humitats, el 15,6% no són prou grans...

De fet, el 34% viuen en situació d'amuntegament, doncs els pisos són molt petits, el comparteixen amb altres persones o viuen amb altres membres de la família (11,3%), a més de la parella i els fills. Creu Roja també alerta que el 8,4% dels enquestats viuen en risc d'exclusió residencial, doncs viuen en infrahabitatges, en una habitació llogada o compartint pis de forma forçada (10%).

Amb tot, set de cada deu tenen problemes per pagar les despeses totals de la seva llar, és a dir, el lloguer o la hipoteca i els subministraments, que oscil·len entre els 300 i els 500 euros. De fet, pràcticament un de cada deu ja no pot pagar les quotes ni els rebuts i un de cada dos corre el risc de perdre casa seva.

De fet, el 15,3% dels enquestats (125 persones amb les seves famílies) han estat desnonades en els darrers quatre anys o estan en procés, la majoria per no poder pagar el lloguer, cinc cops més que al juliol de 2011, quan només un 3,6% havien perdut la llar.

"No és acceptable, davant dels elevats índexs d'exclusió residencial, que hi hagi una bossa de 450.000 pisos deshabitats i que només el 2013 s'hagin executat 25.400 desnonament a Catalunya, amb la conseqüent necessitat imperiosa d'habitatge", senyala l'informe de Creu Roja, que reclama la reforma de la llei hipotecària i considera insuficient l'oferta de lloguer públic.

L'ONG creu que les lleis de l'oferta i la demanda s'han de poder autoregular més enllà dels interessos del mercat i sosté que això potser ha de passar per "renunciar a l'enriquiment provocat per uns preus abusius" o per la dació en pagament per evitar que moltes famílies s'empobreixin.

Pel que fa a les alternatives un cop perden la casa, el 46,6% s'han traslladat a pisos amb un lloguer més baix o social, el 30,9% encara no ha marxat del domicili i el 16% viu en una habitació de lloguer, en un pis ocupat o en un infrahabitatge.

Durant el procés de desnonament, que en prop de la meitat del casos va deteriorar la convivència i les relaciones socials, el 61,1% va rebre ajuda de primera necessitat (40%), com roba, aliments i kits d'higiene, per part d'entitats públiques o socials, però també van rebre assessorament (21,6%), mediació (13,1%) i suport emocional (10,4%) o econòmic (9,1%).

L'informe constata el desconeixement dels ajuts existents. Un 8,9% dels enquestats no va demanar el lloguer jove, el lloguer social, la renda bàsica d'emancipació, la prestació econòmica d'urgència, la prestació econòmica de pagament de lloguer o el bo social perquè els desconeixia.

El 15,3%, però, va rebre ajuda econòmica de familiars i un 5,7%, d'amics, per poder fer-hi front al pagament de les quotes de la hipoteca. Amb tot, Creu Roja va posar en marxa al febrer una nova línia d'ajuts per fer front a les despeses dels habitatges i subministraments han atorgat 700 ajuts, per valor de 200.000 euros.