La principal causa de la pobresa és la manca de feina i per aquest motiu Càritas crearà una plataforma per l'ocupació. "Serà un servei de mediació per a l'ocupació i l'ocupabilitat d'aturats de llarga durada amb càrregues familiars", ha anunciat aquest dijous el president de Càritas Diocesana de Barcelona, el cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach.

Tot i que no entrarà en funcionament fins al setembre o, a tot estirar, a l'octubre, el cardenal arquebisbe l'ha equiparat al servei de mediació de l'habitatge que van crear fa un any. En aquest temps, ha paralitzat 315 desnonaments, ha aconseguit 68 donacions en pagament i ha donat ajuts pel lloguer o adjudicat un dels seus habitatges socials a 71 famílies. Hi ha 180 casos més que encara no s'han resolt.

Martínez Sistach ha recordat que normalment les dificultats per pagar la hipoteca o el lloguer, i altres problemes com la pobresa, comencen quan els afectats perden la feina. De fet, el 70% de les persones ateses es trobaven a l'atur, la meitat no rebien cap prestació i el 28% de les llars no tenien cap mena d'ingrés. És més, el 82% de les persones que van demanar ajuda a aquesta entitat ja ho havien fet anteriorment.

L'atur afecta especialment als joves, doncs el 57% no tenen feina i alguns d'ells no han pogut treballar mai. "És com una primavera que no dóna fruit", ha lamentat el president de Càritas, preocupat per les conseqüències que tindrà per a les properes generacions la situació actual.

Per això, i tot i que fa tres dècades que tenen programes per a l'ocupació, l'entitat prioritzarà la lluita contra l'atur els propers quatre anys. El director de Càritas, Jordi Roglà, ha avançat els tres objectius de la plataforma: recuperar les persones (que sovint pateixen depressió i angoixa), recuperar la seva ocupabilitat (amb formació i pràctiques laborals) i trobar-los feina.

Per aconseguir-ho, ja han visitat 700 empreses i volen enfortir el programa Empreses amb cor. "Renunciem, fins i tot, a algun donatiu a canvi de què, com a mínim, ofereixin uns pràctiques", ha explicat.

Amb tot, Martínez Sistach ha demanat un gran consens sobre ocupació laboral entre les forces polítiques, econòmiques i socials. "Ho he demanat moltes vegades sense èxit, ja ho vaig dir fa quatre anys quan hi havia quatre milions d'aturats i ara n'hi ha sis", ha retret.

El president de Càritas ha alertat que cada cop la pobresa és "més crònica, més intensa i més extensa" que abans perquè l'atur continua augmentant i hi ha més persones sense prestació.

L'any passat, l'entitat va atendre 260.702 persones només a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, un 3% més que l'any anterior i el doble que el 2007. Durant els primers cinc mesos de 2013, ha atès unes 40.000 persones, el que suposa un increment del 9% respecte el mateix període de l'any passat.

Més de la meitat de les famílies ateses (54%) tenen fills a càrrec. De fet, el 36% de les persones ateses tenen menys de 16 anys i l'any passat es van ajudar 20.103 menors directament (amb espais de reforç educatiu i centres de suport per a mares i fills, per exemple) o indirecta (amb beques menjador, entre d'altres). Cal destacar també que més d'un terç de les llars (34%) són persones soles i que el 48% de les persones ateses són espanyoles, un 6% més que un any abans.

Càrites va destinar 22,8 milions d'euros en acció social, dels que 5,3 van ser en ajuts finalistes, principalment per a la infància (2,1), aliments (1) i habitatge (1,9, quatre vegades més que el 2007). Aquests ajuts a l'habitatge, sumats a les 1.346 places d'allotjament de què disposa l'entitat (52 pisos compartits, set residències i 231 habitatges unifamiliars), li van permetre garantir 612.000 pernoctacions.

Un altre projecte important de l'entitat és l'atenció alimentària, que ofereix amb ajudes econòmiques, menjadors socials o la distribució d'aliments. Al llarg del 2012, va repartir aliments entre 158.000 persones. També va posar en marxa un torn de nit en un menjador social a Ciutat Vella i un segon torn al migdia en un centre de Sants. A més, va col·laborar amb la primera botiga social de menjar preparat, oberta al carrer Tallers.