Una missió arqueològica catalana a l'antiga ciutat egípcia d'Oxirrinc ha descobert una esfinx i una cripta amb pintures coptes. La troballa més sorprenent i significativa, però, ha estat la d'un fossar amb milers de peixos, alguns d'ells momificats. Aquesta és una descoberta inèdita que obre nous camps d'investigació.

"Era costum a l'Egipte de la baixa època venerar i momificar animals sagrats com cocodrils o ibis, però no es coneixien fins ara fossars de peixos", aclaria  el director de l'excavació, Josep Padró, catedràtic d'Egiptologia i president de la Societat Catalana d'Egiptologia. Això fa que la descoberta de milers de peixos la faci més sorprenent encara.

L'expert en la fauna fluvial de l'antic Egipte, Wim Van Neer, ha determinat que el 96% dels peixos desenterrats són oxirrincs, és a dir, l'espècie que dóna nom a la ciutat i que simbolitza la deessa Tueris, la principal divinitat de la zona.

La missió arqueològica catalana a l'antiga ciutat egípcia d'Oxirrinc, impulsada per la Societat Catalana d'Egiptologia i la Universitat de Barcelona i amb el suport de la Universitat de Mompeller, ha finalitzat la temporada d'excavacions amb la important troballa d'una esfinx.

Aquesta figura amb cap i bust de dona i cos de lleó, té "un somriure que recorda al període saïta", de la dinastia 26, segons el director de la missió. És de pedra calcària i fa 1,5 metres de llargada. L'esfinx s'ha trobat davant d'uns graons que podrien formar part d'una escalinata que culminava en un podi. "Pensem que podria ser un accés monumental a la necròpoli", aclaria Padró. Els arqueòlegs apunten que la figura, d'una "gran qualitat", "segurament es trobava damunt del podi".

En la mateixa àrea d'excavació on s'han trobat els dipòsits d'oxirrincs, també s'ha localitzat un possible nilòmetre, un pou de més de quatre metres de profunditat que, segons Padró, podria haver tingut la funció de controlar les crescudes del riu Nil.

La missió arqueològica també ha fet més descobriments en un altra zona d'excavacions, la que correspon a una gran àrea monumental porticada lligada a un gran eix que travessava la ciutat d'una punta a una altra. S'hi ha localitzat una cripta amb cinc capes de pintures, la darrera corresponent a l'època dels primers cristians coptes.

Aquesta construcció va quedar abandonada ja a l'antiguitat, i a causa del seu mal estat, s'ha ajornat l'excavació fins l'any que ve a l'espera de trobar solucions tècniques que permetin els treballs. Tot i així, s'ha rescatat una columna íntegra de 4,80 metres que permet conèixer les dimensions del carrer porticat i altres elements en bon estat i que permetran reconstruir la zona.