La crisi no només frena l'arribada d'immigrants, sinó que són molts els que opten per marxar. D'altres, però, desapareixen de les estadístiques perquè es nacionalitzen després d'anys vivint a la ciutat, que cada cop atrau més europeus, segons l'informe estadístic La població estrangera a Barcelona que elabora el consistori.

L'1 de gener del 2013, 280.047 estrangers vivien a la ciutat, el que suposa un descens del 0,8% respecte el 2012, però encara representen el 17,4% del total de la població. Cal tenir en compte, a més, el 22% de barcelonins d'origen estranger que s'han nacionalitzat espanyols.

El consistori atribueix el descens al retorn als seus països d'immigrants llatinoamericans (hi ha un 12,3% menys d'equatorians, per exemple), de l'Àfrica Subsahariana (el 10,4% dels ghanesos han marxat), i de l'Àsia Central (l'11,8% dels pakistanesos ha fet el mateix) i d'Oceania.

En canvi, la població de la Unió Europea i l'Àsia Oriental ha augmentat lleugerament, perquè la capital catalana «és una bona ciutat per viure, malgrat la crisi», afirma Miquel Esteve, comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona.

De fet, la nacionalitat més nombrosa ja és la italiana amb 24.256 residents, el que representa un increment de 1.357 italians respecte l'1 de gener del 2012 i suposa superar la comunitat pakistanesa, que compta amb 21.637 i que ha perdut 1.617 residents. La tercera comunitat és la xinesa amb 16.128 residents, 208 més, i la sisena, la marroquina, tot i que ser la primera a Catalunya, com recorda Esteve.

Per continents, però, la comunitat més nombrosa continua sent la llatinoamericana, amb un 36% del total, seguida de la provinent de la Unió Europea (27%), que està en clar creixement, sobretot, d'italians, francesos i anglesos. A continuació, se situen els asiàtics (21%), africans (7%) i de països europeus extracomunitaris (5%).

A causa de l'estancament de l'arribada d'immigrants, han caigut les sol·licituds d'informes d'arrelament i l'any passat se'n van tramitar 3.027 menys. A més, els processos de reagrupament s'ha reduït a la meitat des de l'inici de la crisi.

L'Eixample és el districte amb més estrangers (17,5%), seguit de Ciutat Vella (15,7%) i Sant Martí (13,1%). Per barris, on més creix són Baró de Viver (11,5%) i Vallbona (11,1%). On més cau és a Ciutat Meridiana (9,5%), Canyelles (6,7%) i el Bon Pastor (6,5%).

La «dispersió» dels estrangers per la ciutat és un «símptoma del seu arrelament», indica Esteve. Un altre exemple és que, del 38% de matrimonis, almenys un dels membres és d'origen estranger.

A més, s'ha reduït la percepció de la immigració com un problema i només ho és per al 2,3% de barcelonins, mentre que fa uns anys ho era pel 15%. «Barcelona ha superat amb molta nota el fenomen migratori», opina Esteve