En el futur, el rei, per a ser-ho, hauria de jurar abans el conjunt de les Constitucions de Catalunya. El rei haurà de ser un rei constitucional. Segons Lluís Nicolau d’Olwer, hel·lenista, historiador i polític, «això era l’any 1283: el fet no tenia precedent a Europa». Des dels pactes entre eclesiàstics, nobles i comtes en les Assemblees de Pau i Treva inaugurades el 1.027, aquest era el camí. Però la difícil situació de Pere el Gran va dur a la raonable necessitat de unir forces.El Parlament podia -i volia- finançar la política mediterrània de la Corona, però, al mateix temps, volia -i podia- que la Corona no estigués per sobre del Parlament. Així, al 1289, establí que una ordre del rei «que contenga cosa contra privilegi general o especial, ne contra costumes generals o especials d’algun lloc, no sia rebuda» (= acceptada). La teoria política del pactisme aniria obrint-se camí. Al segle XVII, Joan Pau Xammar escriu (en llatí) textos teòrics sobre el «contractuum inter Regem et populum». I Acaci de Ripoll explica que «leges paccionatas vivimus in Catalonia». Fins al 1714.