En el futur, el rei, per a ser-ho, hauria de jurar abans el conjunt de les Constitucions de Catalunya. El rei haurà de ser un rei constitucional. Segons Lluís Nicolau d’Olwer, hel·lenista, historiador i polític, «això era l’any 1283: el fet no tenia precedent a Europa». Des dels pactes entre eclesiàstics, nobles i comtes en les Assemblees de Pau i Treva inaugurades el 1.027, aquest era el camí. Però la difícil situació de Pere el Gran va dur a la raonable necessitat de unir forces.El Parlament podia -i volia- finançar la política mediterrània de la Corona, però, al mateix temps, volia -i podia- que la Corona no estigués per sobre del Parlament. Així, al 1289, establí que una ordre del rei «que contenga cosa contra privilegi general o especial, ne contra costumes generals o especials d’algun lloc, no sia rebuda» (= acceptada). La teoria política del pactisme aniria obrint-se camí. Al segle XVII, Joan Pau Xammar escriu (en llatí) textos teòrics sobre el «contractuum inter Regem et populum». I Acaci de Ripoll explica que «leges paccionatas vivimus in Catalonia». Fins al 1714.
1283. El rei, constitucional
Auna sessió del Parlament de Catalunya de 1.283, quan el rei Pere el Gran, que havia incorporat el regne de Sicília a la Confederació de Catalunya-Aragó i havia establert una base comercial a Tunis, i que, per aquestes raons, havia estat excomulgat pel Papa de Roma (que era al costat d’una França que volia fer seva Sicília) s’arribà a un acord transcendental: les lleis, en el futur, haurien de ser aprovades conjuntament pel Parlament i el rei.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios