La bona organització sanitària catalana permetia, fins aleshores, disposar de sang, si bé les transfusions es feien de braç a braç, si els donants eren localitzables. Ara, amb els bombardeigs, i més tard, amb els ferits de guerra, es feia del tot necessari disposar de molta sang en reserva i, per tant, crear un ‘Banc de sang’. El metge Frederic Duran-Jordà va proposar al també metge Joaquim Trias, del Consell de Sanitat Militar, la idea de utilitzar la ràdio per a demanar sang a la població i, sobretot, va inventar un sistema de conservar-la per grups sanguinis, en perfecte estat, en uns tubs autoinjectables tancats hermèticament, que es guardaven en un camió frigorífic.Per primera vegada a la història, la humanitat disposaria de bancs de sang. El cirurgià canadenc Norman Béthume, que havia vingut per donar suport a la democràcia espanyola, va adoptar el sistema i va posar en marxa, a Madrid, un banc de sang semblant: el ‘Servei Canadenc de Transfusions de Sang’. Més tard, Béthume i Leo Eloesser, un altre gran cirurgià (aquest germanocalifornià), van posar en marxa, a la Xina, els serveis sanitaris de la Llarga Marxa encapçalada per Mao Tse Tung. Amb bancs de sang mòbils que servirien per a fer milers de transfusions i salvar milers de vides humanes.