Raval
Edificios del barrio del Raval de Barcelona. ARCHIVO

El nivell socioeconòmic baix augmenta el risc que presenten els nens i els joves del Raval de patir problemes de salut mental, violència, obesitat i de consumir substàncies estupefaents, segons un estudi que servirà per dissenyar un pla per millorar les condicions de vida dels veïns.

L'informe, impulsat per l'Obra Social La Caixa, conclou que l'alimentació és "poc equilibrada" amb mancances en la ingesta de verdures i fruites i un excés d'aliments poc saludables, com les llaminadures o la brioixeria industrial. A més, s'han detectat "un important nombre" de nens que no esmorzen a casa i molts d'ells ja ho perceben com quelcom normal.

La mala alimentació, però, no és un problema exclusiu dels més petits, sinó que també afecta als adults. En alguns col·lectius s'observa una alimentació escassa i poc fresca i variada. L'excés de sucre que prenen i la manca de bons hàbits d'higiene fan que els problemes de salut bucodentals tinguin una "incidència considerable" entre els més petits.

Els autors veuen amb preocupació la mala alimentacióL'estudi admet que el consum d'alcohol, tabac i cànnabis ha augmentat els darrers anys en el conjunt de la capital catalana però senyala que l'increment registrat en al Raval no només es pot relacionar a la pressió del grup, sinó també amb factors estructurals com la pobresa o la desestructuració familiar. De fet, el 12% dels menors pateix trastorn psicològics i de personalitat.

El jovent reconeix la manca d'activitat física i l'augment del temps que passa davant les pantalles de l'ordinador i la televisió, però assegura que té altres beneficis.

Malalties de transmissió i drogoaddiccions

L'esperança de vida és força inferior al Raval Sud que en el conjunt de Barcelona, ja que els veïns d'aquesta zona viuen 72,5 anys i les veïnes, 80,6. En canvi, la mitjana dels barcelonins és de 77,5 i 84,2 anys, respectivament. Tot i viure menys, el 82,4% de les dones majors de 65 anys pateix alguna malaltia crònica, davant del 61,8% de la ciutat.

Els autors de l'estudi han recollit xifres "molt més elevades de malalties de transmissió sexual que a Barcelona". De fet, la incidència del VIH i la sida és tres vegades superior a la qual tenen en el conjunt de la ciutat i un de cada tres nous casos es diagnosticat en nouvinguts. A més, hi ha sis vegades més casos de tuberculosis (166,6 per cada 100.000 habitants davant els 25,8 de la ciutat).

Proporcionalment, es donen més casos de tuberculosi, VIH i sida que en el conjunt de la ciutatLa hipertensió i les malalties cerebrovasculars, els tumors malignes de tràquea, bronquis i pulmó, la cirrosis i altres malalties del fetge i els accidents de vehicles a motor, són les principals causes de mort tant en homes com en dones.

El baix nivell socioeconòmic del Raval també es tradueix en què menys del 10% dels veïns tenen una assegurança mèdica privada, llunys del 40% dels barcelonins que si compten amb aquesta doble cobertura.

Tot i que la Sala Baluard, juntament amb les altres sales de consum supervisat que hi ha a la ciutat, ha permès reduir la mortalitat per sobredosis un 40% entre el 2005 i el 2008, la taxa de consum d'heroïna i de mortalitat arriben a quintuplicar, en el cas de les dones, a les del conjunt de barcelonines.

Barri multicultural

El 31,12% dels veïns són nascuts a Catalunya, el 12,37% provenen d'altres indrets de l'Estat i el 49,20% són nouvinguts. Amb més de 40 nacionalitats, les comunitats més nombroses són les de paquistanesos (12%), de filipins (8,9%), bengalins (5%) i marroquins (3,1%).

Els fills d'immigrants fan sovint de mediadors entre la família i l'entornL'estudi recull el desconcert que això genera a molts nens i joves nascuts a Catalunya però de famílies nouvingudes. Sovint es comporten de forma diferent a casa, a l'escola i a la via pública i alguns s'arriben a enfrontar amb la família mentre que d'altres fan de mediadors entre les seves famílies i la societat (metges, mestres...).

Pisos petits i antics

A Ciutat Vella hi ha 23.342 habitatges i prop de la meitat tenen una superfície que oscil·la entre els 30 i els 60 metres quadrats. De fet, s'estima que el 20% dels veïns viuen en pisos de menys de 50 metres quadrats, un percentatge que quadruplica al del conjunt de barcelonins.

La brutícia, les humitats, la inseguretat i l'amuntegament són les principals queixes, així com el mobbing que van patir alguns llogaters de renta antiga durant la bombolla immobiliària.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.