El personal del metro recull 345 litres d’aigua per segon
El mecànic comprova l’estat de les bombes d’extracció d’aigua. (Eros Albarrán)
Barcelona, asseguda sobre antigues rieres i torrents, té abundants cabals freàtics al subsòl. Els túnels del metro fan aflorar part d’aquesta gran quantitat d’aigua.

El metro recull en un any la mateixa aigua que es consumeix, per ús domèstic, a Nou Barris. Serviria per omplir dos cops l’embassament de Riudecanyes.

119 pous al metro

Els 119 pous de la xarxa metropolitana absorbeixen 345 litres d’aigua per segon: representa 29.813 metres cúbics en un dia i 11 hectòmetres en un any.

De l'aigua que es recull es reaprofita el 5,5% per netejar i regar
Tanmateix, d’aquesta important quantia d’aigua sols se n’aprofiten 600.000 metres cúbics, és a dir, un 5,5% del total. La major part de l’aigua recollida pels pous és bruta o salada i, com que no es pot reutilitzar, es llença a les clavagueres.

Neteja i regs

La resta es fa servir per netejar carrers o per regar arbres, parcs i jardins. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB ) està estudiant nous usos per l’aigua recollida per augmentar la proporció que es reutilitza.

Aquesta aigua que es filtra al llarg dels túnels del metro, procedent de la superfície i de capes freàtiques associades a rius i rieres, arriba al centenar de pous gràcies a una canalització estratègica.

Controlat des de Sagrera

El manteniment d’aquest procés es teledirigeix des del centre de control que té TMB a la Sagrera.

A més, 21 electromecànics controlen i reparen les avaries que puguin tenir les bombes.

Un pou pot recollir uns 30 litres per segon
Un pou pot arribar a recollir fins a 30 litres per segon, com el que hi ha a l’estació Artigues-Sant Adrià. De fet, 10 pous dels 119 que hi ha recullen el 40% del total. Això és perquè són els que estan més propers al riu Besòs o al mar.

Una ‘estació flotant’

L’estació Baró de Viver, i de rebot la Línia 1 del metro, fa anys que té un problema per l’augment progressiu del nivell freàtic que ha patit el Delta del Besòs.

La causa radica en gran part en el tancament de la major part de les indústries existents a la zona als anys 60 i 70 que treien grans cabals d’aigües subterrànies per a la seva producció.

Aquestes extraccions d’aigua mantenien el nivell freàtic a cotes inferiors a les de les pantalles de l’estació de Baró de Viver. Per solucionar aquestes filtracions d’aigua s’està creant un caixó al voltant tant del túnel com de l’estació, de forma que impedeixi l’accés de l’aigua. Les obres acabaran a principis del 2007.