Gairebé un miler de persones amb obesitat mòrbida (906 a finals de febrer) esperen torn per fer-se una reducció d’estómac. Els centres públics de Catalunya tenen, de promig, una demora superior als 11 mesos, segons la Conselleria de Salut, tot i que la Vall d’Hebron admet arribar als dos anys. El passat mes de febrer, la consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar la seva intenció d’introduir aquesta operació en temps de garantia, d’acord amb les societats científiques. El 2002, els hospitals van fer 503 intervencions, la meitat de les quals finançades pel sistema públic. L’any passat es van operar 672 pacients. Alarma per morts Fa un parell d’anys, la cirurgia bariàtrica –nom mèdic amb el qual es coneix aquesta operació qualificada d’alt risc– va patir una forta sotragada social en fer-se públiques morts al quiròfan. «En igualtat de condicions, en una intervenció a un obès es duplica el risc i les complicacions», justifica el cirurgià de la Vall d’Hebron, Enrique Gemar. En tot cas, la mortalitat se situa al voltant de l’1%. El perill rau en el delicat estat del pacient, normalment amb patologies associades, com la diabetis, cardiopaties, hipertensió, transtorns respiratoris i de la son o colesterol. Però el risc també és molt elevat al postoperatori, sobretot durant les 24 hores posteriors a la intervenció. Malgrat tot, l’operació és l’única clau que els queda als grans obesos per donar un gir a la seva vida plena de dificultats mèdiques i quotidianes. Però el quiròfan no és el miracle, insisteix el cirurgià Gemar, que recorda pacients «que creuen que els hi posem una vareta màgica que els aprimarà».