Les dietes que reben els diputats per assistir als plens de la Diputació de Barcelona sempre han estat un motiu de controvèrsia. Amb les retallades i el degoteig de casos de corrupció, s'ha accentuat, sobretot, arran que ja es poden consultar les declaracions d'ingressos i patrimoni dels regidors de la capital catalana, que revelen que només cinc dels 41 edils no cobren dietes.

Es tracta d'un «exercici de transparència, un instrument de bon govern a favor de la confiança i la qualitat democràtica», indiquen fonts del Govern municipal, que lamenten la «demagògia» que es fa amb les dades, en relacionar-les només amb el desplaçament i el menjar, i no amb «la responsabilitat de gestionar organismes d'un àrea on viuen tres milions de ciutadans».

La portaveu del PPC, Àngels Esteller, recorda que no es tracta de compensacions per la despesa que comporta l'exercici d'alguns càrrecs, sinó que és part de la retribució per la feina feta. «Cal evitar confusions», afegeix. A més, «l'alcalde participa en una seixantena d'organismes on no cobra», afegeixen. Precisament, Xavier Trias rep 143.708 euros bruts anuals –el doble que el president espanyol, Mariano Rajoy–, i 30.000 euros corresponen a compensacions.

En total, 15 dels 41 regidors perceben salaris de més de 100.000 euros gràcies a les dietes. D'aquests, 24 reben compensacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); 17, del Consell Comarcal del Barcelonès, i set cobren dietes de la Diputació de Barcelona.Entre els que més reben hi ha els socialistes Assumpta Escarp i Joan Trullén, el republicà Jordi Portabella i els tinents d'alcalde Joaquim Forn, Sònia Recasens i Antoni Vives.

Els socialistes Jordi Martí i Pilar Díaz, la popular Míriam Casanova, l'ecosocialista Isabel Ribas, i Joan Laporta, d'Unitat per Barcelona, no reben cap dieta. Amb la publicació dels ingressos i el patrimoni dels regidors, el consistori vol ser transparent. Des de CiU, però, recorden que el debat no només s'ha de donar a Barcelona.

El mateix opina el responsable d'organització d'ICV, Lluís Moreno, qui defensa modificar la llei existent per afavorir la «regeneració democràtica». L'ecosocialista recorda que la majoria de regidors catalans no tenen una dedicació exclusiva i reben una indemnització quan, per exemple, han d'assistir a un Ple, doncs l'empresa els ha de deixar anar, però perden el sou d'aquell dia de feina. No obstant, alguns regidors que perceben un sou per dedicació exclusiva reben una compensació per assistir a organismes supramunicipals.

El primer secretari de la federació de Barcelona del PSC, Carles Martí, també defensa establir una retribució transparent, una «escala salarial pública i coneguda» sense dietes, almenys a la capital catalana, doncs hi ha regidors d'altres poblacions que no reben cap sou per la seva funció.

De fet, Martí va renunciar a les dietes que li pertocaven per la seva participació en el Consell Comarcal del Barcelonès, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana.«En aquella època no ho feia ningú, però la meva feina era la de regidor i el sou em semblava bé», explica el dirigent socialista.

Unitat per Barcelona també creu que «les dietes i el sistema de representació dels partits en els diferents organismes s'han de repensar en la seva globalitat». Tant aquesta coalició com ICV i el PSC, defensen establir «mecanismes de seguiment, control i fiscalització de la feina que realitzen els administradors públics», per saber què tenien en començar a cobrar un sou públic i en acabar per evitar enriquiments il·lícits.